Translate

diumenge, 6 de desembre de 2009

Quins embolics, Miquel! de Hernàndez, Pau Joan

Qui no s'ha preguntat alguna vegada si al món dels adults les coses s'entenen totes al revés? Sembla que sovint quan som infants o joves no acabem de trobar el significat del món dels adults que gira al voltant d'un ritme estrany i estressat que deixa poc espai per la importància de les petites coses que quan som joves trobem continuament. Així, a Quins embolics, Miquel! trobem aquella veu tant familiar que ens explica des del punt devista d'un infant els embolics que es teixeixen en el xoc resultant dels intents de comunicació entre els mons de petits i grans. El seu escriptor, Pau joan Heràndez va presentar la seva nova obra a la llibreria Catalonia el passat dijous 3 de desembre acompanyat d'altres escriptors, la editora i l'il·lustrador, així com també d'aquells -petits i grans- que no es van voler perdre aquesta cita. Amb una història plena de bon humor i diversió en Pau Joan posa de manifest com de complicades es fan algunes situacions ben normals quan petits i grans es troben entremig. Les aventures de'n Miquel, narrades en primera persona, amb un estil sorprenent i amè, teixeixen amb una rapidesa extraordinaria el seu cosmounivers a l'escola. I és que a l'escola ja sabem que és possible viure-hi les aventures més increïbles. Les il·lustracions d'Isaac Bosch, completen aquesta història amb la seva nitidesa i claretat. Una història que petits i grans segur que podran trobar-hi punts hilarants de connexió amb el seu passat o present!

divendres, 18 de setembre de 2009

El nombre del viento de Rothfuss, Patrick

Els noms i les paraules són importants. Així ho pensava aquest estiu mentre devorava ràpidament aquest llibre. Feia dies que em dedicava a rellegir aquells tresors que un cop a l'any acostumo a repassar pel snzill plaer de rellegir històrie si aventures conegudes. Però de sobte vaig tenir la necessitat de tastar quelcom nou, i a poder ser quelcom ple d efantasia. Així va ser com regirant en una llibreria i buscant en relació alguna ressenya que potser havia llegit vaig trobar aquest llibre. No m'agrada comprar els autors, i no ho faré. Aquesta obra ens narra les aventures d'un amo d'una taverna al mateix ritme que ell les narra a un cronista. Aventure splenes d'ambició, tristesa i conflicte. Mitjançant els diàlegs aquesta novel·la transcorre amb rapidesa i fluïdesa per un món on de seguida es deixa prendre les mides i per una història que ens parla de la forta relació entre les paraules i allò que defineixen. On el llenguatge és la porta d'entrada a un poder que només uns pocs poden conèixer.

dimecres, 12 d’agost de 2009

De vacances

Ara arriba el bon temps així com també les vacances d'on sovint aconseguim esgarrapar aquell temps necessari per acabar de llegir un llibre o de veure una bona pel·lícula, potser de tenir una conversa pendent amb algú ben pròxim a nosaltres o fins i tot de trobar aquell moment per estar fins i tot quedar-se sense fer res. El temps és relatiu i la veritat que al llarg de l'any el perseguim amb ansietat per fer tot allò que voldríem fer i just quan arriba, quan aconseguim el què volíem, fins i tot de vegades ens sobta veure que necessitem fins i tot avorrir-nos. És per això que jo intentaré divertir-me, amb tot allò que sorgeixi. Acompanyat de llibres, persones i sobretot bones històries.

dijous, 25 de juny de 2009

Llengües de foc

He mirat els ulls de les flames, mentre les guspires amenaçadorament ballaven prop del meu rostre. L’amalgama de colors ha creat un ventall d’il·lusions davant dels meus ulls al mateix temps que l’olor a socarrim s’ha escampat al meu voltant. El palmell de la meva mà nota l’escalfor i jo sóc conscient que el foc crema. El foc crema la mà de qualsevol persona, ésser viu, i és que davant del foc tots som igual de vulnerables. És estrany que els humans atien les flames uns contra els altres, quan aquestes fan mal per igual a tothom. He viscut el ritual del foc de Sant Joan, i de sobte mentre els coets explotaven en la fosca nit, vaig deixar-me fascinar per l’alegria i per un instant, el foc no em va cremar.

dijous, 21 de maig de 2009

Superman Red Son, de Millar, Mark

Diuen que una dels hàbits dels humans és plantjar-se la vida a partir dels supòsits. Tant és així que sovint deixen de prestar l'atenció que es mereix el present per encadenar-se valorant el passat i projectant el propi futur. Els supòsits parteixen de diferents premisses per valorar allò que no es pot canviar. Tantes vegades algú ha comentat ¿Què hagués passat si no fos que...? I a partir d'aquí, arran de la debilitat i el dubte dels humans, Superman Red Son ens planteja què hagués passat si Supermans en comptes d'haver aterrat amb la seva nau als Estats Units d'Amèrica ho hagués fet a la Unió Soviètica? Així partim d'una història on Superman es cria de petita en una granja col·lectiva a Ucraïna, i al desenvolupar els seus poders es converteix en el paradigma dels ideals del mateix Stalin, que l'erigeix com un símbol de la URSS i el Pacte de Varsòvia. Aquest fet desencadena en uns EUA en decadència que s'aferren a Lex Luthor com l'únic que pot fer front a Superman al capdavant de la URSS. I inevitablement, es crea la història paral·lela de Batman que sorgeix també a la URSS en contraposició al poder soviètic, mentre Wonder Woman es converteix als ideals comunistes com fa la resta del món. Un gran exercici d'empatia, no solament per veure la cara contraria de l'heroi sinó la circumstancialitat del món que malgrat estigui plasmat en un còmic, ens parla de la realitat que uns pocs cm en un mapa de distància al nostre lloc de naixement pot obrir un abisme entre el què som i el què haguéssim pogut ser. Una gran reflexió.

dilluns, 27 d’abril de 2009

Contes per a contar a un gegant, de VVAA

La màgia de les paraules aclapara tot allò que és al seu abast. Els gegants no en són una excepció; i és que quan senten una història o conte de veritat, d'aquelles que provenen del món de les fades i que els escriptors amb les seves antenes tant sensibles són capaços de caopsar al vent, aquests es fan tant menuts com nosaltres. I és que, en un món tant sorollós, virtual, d'excessos encara hi han mancances: històries veritables que amb un fil de màgia es teixeixen dins nostre. I aquest recull de contes és l'antídot a l'actualitat. L'obra està elaborada per diversos autors que seguint el fil introductori completen una història ben sensible. (Autors: M. Escardó i Bas / C. Valriu / R. Ros / Ll. Jiménez / E. Ramón / A. García Castellano i il·lustracions de Luis Fililla)

dimarts, 21 d’abril de 2009

Roger de Flor, el Lleó de Constantinoble de Puigpelat, Francesc

La història de Catalunya sovint és oblidada malgrat episodis excepcionals que encara ara es recorden i s'estudien intensivament. La història que fa referència a la Companyia Catalana dels Almogàvers, un exèrcit de mercenaris que després de lluitar amb Jaume I el Conqueridor van recórrer la Mediterrània buscant fortuna, està repleta de gestes heroiques i complexos episodis que satisfaran a tots aquells que els apassiona la història. Aquests mercenaris aconseguiren al segle XIV establir el Ducat d'Atenes i Neopàtria a Grècia al llarg de tres generacions fet que la tradició grega encara recorda amb expressions com "ets més bèstia que un català" o "si no vigiles vindran els catalans i se t'emportaran". Però un dels episodis previs a la creació d'aquests estats catalans a Grècia va ser el del lideratge de Roger de Flor, o Roger Von Bloom, i com esdevingué el salvador de l'Imperi de Bizanci i el pitjor malson del seu emperador Andrònic II. La majoria sap com va morir Roger de Flor: assassinat, fet que desencadenà la venjança catalana a tots els territoris de l'Imperi. Però aquesta novel·la ens acosta a una part enigmàtica d'aquest personatges històric: com va viure.

Diada de Sant Jordi 2009, entre roses i paraules.

De nou Catalunya viurà la Diada de Sant Jordi, especial per l'arrelada tradició de fer d'aquesta dia un moment especial per als enamorats. I és que la tradició marca que les noies rebin una rosa de mans dels seus amants i els nois un llibre. Si bé, com tot la tradició no és inflexible i avui dia, nois i noies reben llibres i roses en senyal que la festivitat ha arribat a consolidar-se a tot Catalunya, i fins i tot més enllà. Aquesta celebració ens arriba en record a la llegenda de Sant Jordi que arravatà la princesa de les urpes d'un drac que fou mort pel cavaller i de la seva sang en nasqué un roser amb roses vermelles. Aquesta tradició porta als pobles de Catalunya a viure de cara al carrer tot remenant entre multitud de llibres i floristeries, tot cercant la combinació perfecte. Així que deixeu-vos anar i gaudiu d'aquesta celebració, perquè el cap i a la fi els petits moments com aquests on es gaudeix col·lectivament d'una tradició són bafarades de vent càlid que per un dia ens acosten més que mai a la imaginació de les paraules i els sentiments.
I si necessiteu algun cop de mà no dubteu en llegir-vos les recomanacions de Namíbia, perquè segurament us poden donar una pista perquè el llibre adequat us cridi l'atenció perquè el regaleu. I ja sabeu que si algú no s'ha llegit les meves aventures, la Diada de Sant Jordi és un bon moment per encomanar les ganes d'endinsar-se al món de la Llàgrima de la Lluna! Bona Diada!

dilluns, 20 d’abril de 2009

El CEIP L'Estelada i els seus petits aventurers


Diuen que per viure una gran aventura un ha d'estar disposat a buscar-la; però les aventures sorgeixen de sobte i sovint no tenim sinó més remei que acceptar-ho quan ens hi trobem immersos. De la mà d'una professora entusiasta els alumnes de 5è i 6è d'aquesta meravellosa escola ubicada al poble de Cànoves i Samalús, envoltat de boscos i muntanyes, van llegir les aventures de la Llàgrima de la Lluna. I amb un somriure és com van rebre la visita d'autor el passat 14 d'abril, on van parlar de com s'escriu i com és el procés de publicació d'una obra. Així com també quins són els orígens de la Llàgrima de la lluna, els seus protagonistes i les seves contrades. Al final, tots ells van respondre amb preguntes i observacions al voltant de la narració. I és que els millors degustadors de la literatura no poden ser d'altres que els propis infants, que es van trobar de sobte que la seva aula s'havia traslladat al bell mig de les platges banyades pel mar lluent i acaronades per la dolça brisa. Així és com lentament, junts ens vam traslladar a les terres de Namíbia on vam acompanyar a en Xasar i en Til en les seves aventures. I és que gràcies als lectors les aventures de sobte creixen i es converteixen en màgiques sensacions que travessen els llindars de l'edat, acaronant-nos amb el tacte de les paraules i convertint les històries en verdaders túnels entre mons i realitats màgiques que fan d'aquell instant de la nostra vida, un petita llavor plena de màgia i fantasia. I així és com d'improvist amb el temps, aigua i moltes vivències aquestes llavors creixen, portant-nos a un altre indret, donant-nos pistes trobar allò que desitgem o solucionar reptes o proves, i qui sap si ben aviat, aconseguir seguir les passes d'una nova aventura de'n Xasar i els seus amics. Així que gràcies amics del CEIP L'Estelada, ens veurem aviat amb més dibuixos i paraules, per viatjar de nou ben lluny amb imaginació i bon humor!

dimarts, 24 de març de 2009

llindars arreu del món; camins d'altres móns.

La nit i el dia, la llum i la foscor, amunt i avall, les coses no són sempre com sembla que són. És per això que llegir es converteix en un vincle dinàmic que ens alimenta, ens nodreix de petites percepcions que complementen tot allò que s’amuntega dins nostre. Quan comences a llegir, les lletres salten davant dels teus ulls, encadenant lentament paraules que s’arremolinen dins de la nostra ment. I sovint, acaben per formar petites imatges: d’un personatge, d’un paisatge, d’un castell, d’un petó, d’una lluita, un principi o un final. I llavors aquestes percepcions són les que construeixen els nostres anhels, principis, valors i fins i tot, ens ajuden a fer d’aquest món un indret ple de portes escrites que ens connecten amb infinites històries i persones. Un llibre és una porta, t’atreveixes a creuar-la?

dimarts, 17 de març de 2009

Watchmen, de Moore, Alan

L’equilibri entre el poder i responsabilitat és lleu i fràgil, i sovint el compromís requereix lluitar per restablir els equilibris a qualsevol preu. Watchmen, és un còmic, dibuixat Dave Gibbons a partir del guió d’Alan Moore, i que va aparèixer en al llarg de 12 números entre el 1986 i el 1987 convertint-se ja des de llavors en una de les obres mestres del novè art. Aquesta història ens presenta el món immers entre les fragilitats de les lluites de poder provinents de la Guerra Freda i de la convivència entre els superherois i els cossos de seguretat per mantenir l’ordre. Però finalment els poders establerts i institucionals aboleixen els superherois confinant-los dins del sistema o for a d’aquest. Però la mort estranya d’un d’ells desencadenarà uns fets que es precipitaran cap a la fi del món. Mentre la veritat i la mentida flirtegen una amb l’altre per fer del món un lloc més segur. Però qui pagarà el preu per aconseguir-ho? Aprofitant que Zack Snyder ha dirigit la seva versió cinematogràfica que actualment es troba en cartellera, aquesta obra en paper pren més rellevància que mai donant de nou al còmic el poder de transportar-nos i plantejar-nos dubtes i situacions on es reflexiona sobre l’essència del compromís i la valentia, així com del futur de l’essència humana i els seus més obscures obstinacions per la violència i el conflicte.

dimecres, 21 de gener de 2009

Gil el pagès de Ham, de Tolkien, J.R.R.

Mai sabem com poden afectar la nostra vida els fets que d'improvist es desencadenen en la nostra quotidianitat. Gil, el pagès de Ham vivia treballant la seva terra i molest només per les escapades del seu gos, Garm. Un bon dia, però, un gegant mig sord i curt de vista va entrar a les terres del pagès que de matinada va haver de fer front a aquest perill. Sembla, però que amb un bon cop de sort, en Gil va afrontar el seu destí convertint-lo en un petit heroi de la seva contrada i posant-lo a la primera fila per afrontar altres perills. Així és com en aquesta curta aventura, podem resseguir les "coincidències" que transformen la vida de'n Gil de forma radical.

divendres, 9 de gener de 2009

Kingdom Come de Waid, Mark i Ross, Alex

Els canvis són sempre importants per a la humanitat. I quan hi ha un canvi generacional la humanitat se'n ressent. Els valors es transformen així com els ideals i el que en un temps era una veritat en un altre de més llunyà s'ha convertit en una mentida. Kingdom Come és una gran metàfora on el món dels super herois s'esmicola per donar pas a un relleu generacional que de forma perversa adapta i transforma els ideals i valors que un dia van unir a Superman i la resta d'històrics super herois, com Green Lantern, Flash, Batman i altres herois batejats amb les sigles de DC Comics i que van formar La Lliga de la Justícia. Un capellà que es troba immers en una pròpia crisi de fe, serà testimoni del trencament entre els dos mons que es nodreixen de les virtuts i defectes dels distints superhomes replets de poder que existeixen i que es a punt de provocar un Apocalipsi. El món dels herois, representats per Superman, es troba a l'exili després que la humanitat els repudies i abracés l'ús de la força indiscriminada que les noves generacions, els Metahumans, usen per imposar la seva pròpia justícia. Però la inseguretat s'apodera dels humans quan la violència descontrolada s'esten ràpidament, i els antics valedors de la justícia, es veuran abocats a prendre una decisió que els farà entrar en guerra amb un nou concepte de món, que renega dels valors i concedeix sense escrúpols poder a aquells que prometen seguretat absoluta.

divendres, 2 de gener de 2009

Els Reis d'Orient i les paraules màgiques


Ja gairebé és aquí al màgica nit dels Reis d'Orient. Als follets ens agraden molt els regals i, per això, aquesta nit la vivim entusiasmats. Aquests misteriosos monarques que recorren el planeta sencer una nit a l'any, són el símbol d'un món que lluita perquè la màgia no desaparegui. I, per aquest motiu, tots els éssers màgics ens posem al servei d'aquestes fites tant especials. Potser perquè per les nostres venes la sorpresa i la il·lusió ens fan vibrar amb tot allò que defuig de la quotidianitat. Per aquest motiu, molts follets sortim per enjogassar-vos i aconseguir que encara que sigui per un dia deixeu que les coses siguin almenys una mica diferents del que acostumen a ser. Potser així, amb petits grans detalls entre tots podem fer de la nostra estança en aquest món una meravellosa aventura. I per aquest motiu, hi ha molts follets que ens entusiasmen els llibres, on les paraules formen corrues de sentits i significats que ens fan volar entre diferents mons, ens fan conèixer el nostre interior i sovint l'exterior, i fins i tot ens ajuden a somiar i a omplir la motxilla d'eines útils per créixer i afrontar el món que ens en envolta. I per tot això, jo no deixaré de posar a la llista dels Reis Mags, llibres i llibres. Perquè així, quan tu i tants d'altres els llegiu, em trobareu a mi i als meus just darrere de cada llibre, de cada paraula.