Translate

dilluns, 27 d’abril de 2009

Contes per a contar a un gegant, de VVAA

La màgia de les paraules aclapara tot allò que és al seu abast. Els gegants no en són una excepció; i és que quan senten una història o conte de veritat, d'aquelles que provenen del món de les fades i que els escriptors amb les seves antenes tant sensibles són capaços de caopsar al vent, aquests es fan tant menuts com nosaltres. I és que, en un món tant sorollós, virtual, d'excessos encara hi han mancances: històries veritables que amb un fil de màgia es teixeixen dins nostre. I aquest recull de contes és l'antídot a l'actualitat. L'obra està elaborada per diversos autors que seguint el fil introductori completen una història ben sensible. (Autors: M. Escardó i Bas / C. Valriu / R. Ros / Ll. Jiménez / E. Ramón / A. García Castellano i il·lustracions de Luis Fililla)

dimarts, 21 d’abril de 2009

Roger de Flor, el Lleó de Constantinoble de Puigpelat, Francesc

La història de Catalunya sovint és oblidada malgrat episodis excepcionals que encara ara es recorden i s'estudien intensivament. La història que fa referència a la Companyia Catalana dels Almogàvers, un exèrcit de mercenaris que després de lluitar amb Jaume I el Conqueridor van recórrer la Mediterrània buscant fortuna, està repleta de gestes heroiques i complexos episodis que satisfaran a tots aquells que els apassiona la història. Aquests mercenaris aconseguiren al segle XIV establir el Ducat d'Atenes i Neopàtria a Grècia al llarg de tres generacions fet que la tradició grega encara recorda amb expressions com "ets més bèstia que un català" o "si no vigiles vindran els catalans i se t'emportaran". Però un dels episodis previs a la creació d'aquests estats catalans a Grècia va ser el del lideratge de Roger de Flor, o Roger Von Bloom, i com esdevingué el salvador de l'Imperi de Bizanci i el pitjor malson del seu emperador Andrònic II. La majoria sap com va morir Roger de Flor: assassinat, fet que desencadenà la venjança catalana a tots els territoris de l'Imperi. Però aquesta novel·la ens acosta a una part enigmàtica d'aquest personatges històric: com va viure.

Diada de Sant Jordi 2009, entre roses i paraules.

De nou Catalunya viurà la Diada de Sant Jordi, especial per l'arrelada tradició de fer d'aquesta dia un moment especial per als enamorats. I és que la tradició marca que les noies rebin una rosa de mans dels seus amants i els nois un llibre. Si bé, com tot la tradició no és inflexible i avui dia, nois i noies reben llibres i roses en senyal que la festivitat ha arribat a consolidar-se a tot Catalunya, i fins i tot més enllà. Aquesta celebració ens arriba en record a la llegenda de Sant Jordi que arravatà la princesa de les urpes d'un drac que fou mort pel cavaller i de la seva sang en nasqué un roser amb roses vermelles. Aquesta tradició porta als pobles de Catalunya a viure de cara al carrer tot remenant entre multitud de llibres i floristeries, tot cercant la combinació perfecte. Així que deixeu-vos anar i gaudiu d'aquesta celebració, perquè el cap i a la fi els petits moments com aquests on es gaudeix col·lectivament d'una tradició són bafarades de vent càlid que per un dia ens acosten més que mai a la imaginació de les paraules i els sentiments.
I si necessiteu algun cop de mà no dubteu en llegir-vos les recomanacions de Namíbia, perquè segurament us poden donar una pista perquè el llibre adequat us cridi l'atenció perquè el regaleu. I ja sabeu que si algú no s'ha llegit les meves aventures, la Diada de Sant Jordi és un bon moment per encomanar les ganes d'endinsar-se al món de la Llàgrima de la Lluna! Bona Diada!

dilluns, 20 d’abril de 2009

El CEIP L'Estelada i els seus petits aventurers


Diuen que per viure una gran aventura un ha d'estar disposat a buscar-la; però les aventures sorgeixen de sobte i sovint no tenim sinó més remei que acceptar-ho quan ens hi trobem immersos. De la mà d'una professora entusiasta els alumnes de 5è i 6è d'aquesta meravellosa escola ubicada al poble de Cànoves i Samalús, envoltat de boscos i muntanyes, van llegir les aventures de la Llàgrima de la Lluna. I amb un somriure és com van rebre la visita d'autor el passat 14 d'abril, on van parlar de com s'escriu i com és el procés de publicació d'una obra. Així com també quins són els orígens de la Llàgrima de la lluna, els seus protagonistes i les seves contrades. Al final, tots ells van respondre amb preguntes i observacions al voltant de la narració. I és que els millors degustadors de la literatura no poden ser d'altres que els propis infants, que es van trobar de sobte que la seva aula s'havia traslladat al bell mig de les platges banyades pel mar lluent i acaronades per la dolça brisa. Així és com lentament, junts ens vam traslladar a les terres de Namíbia on vam acompanyar a en Xasar i en Til en les seves aventures. I és que gràcies als lectors les aventures de sobte creixen i es converteixen en màgiques sensacions que travessen els llindars de l'edat, acaronant-nos amb el tacte de les paraules i convertint les històries en verdaders túnels entre mons i realitats màgiques que fan d'aquell instant de la nostra vida, un petita llavor plena de màgia i fantasia. I així és com d'improvist amb el temps, aigua i moltes vivències aquestes llavors creixen, portant-nos a un altre indret, donant-nos pistes trobar allò que desitgem o solucionar reptes o proves, i qui sap si ben aviat, aconseguir seguir les passes d'una nova aventura de'n Xasar i els seus amics. Així que gràcies amics del CEIP L'Estelada, ens veurem aviat amb més dibuixos i paraules, per viatjar de nou ben lluny amb imaginació i bon humor!