Translate

dijous, 16 de desembre de 2010

Si això és un home, de Levi, Primo


Sembla que a la societat ens costa mantenir i preservar en la meòria fets que són cabdals per entendre el món en el què vivim. És per això que la lectura, sovint, es converteix en la única porta d'escapada; la lectura és la pastilla que ens fa lliures a Matrix, fent el paral·lelisme. Aquest llibre és tragicament una alliberació. Forma part d'un seguit d'obres escrites per Primo Levi, un jueu itialià que no pot escapar de la persecució que el III Reich impulsa en contra de determinades ètnies i grups religiosos o culturals. El llibre es narra l'horror viscut als Lager, camps de concentració, que conformen Auschwitz on va ser empresonat el 1943. A partir d'aquest moment, l'autoe explica usant descripcions de moments simbòlics la seva supervivència dins del camp. Precisament, el leitmotiv és reflexionar sobre què és la humanitat i com en moments d'extrema crueltat cadascú prova de sobreviure com pot.


Aquesta novel·la és imprescindible, per crèixer, per treballar l'empatia i per comprometre's amb l'exercici de no oblidar. La memòria històrica és una obligació de tots els que estem vius. Una responsabilitat que no podem defugir i que cal cuidar com si ens hi anès la vida. Potser perquè el nostre passat demostra que la vida és fràgil i la nostra humanitat precisament brilla en moments cabdals per la seva absència.

diumenge, 12 de desembre de 2010

Regalar llibres és donar una oportunitat


Els llibres són l'únic que els humans hem creat i que es pot consumir excessivament sense efectes secundaris o adversos. La lectura és un hàbit que ens ajuda a crèixer i al mateix temps sempre ens fa millors, mai pitjors. Per això ara que s'apropen dates assenyalades que la gran majoria viu a expenses de comprar i consumir, val la pena tenir en compte quin lloc donem als llibres dins de les nostres llistes de regals. Per això ens hem d'atrevir a ser transgressors i sovint regalar un llibre pot convertir-se en una qüestió cabdal en la vida d'una persona. Quantes vegades hem trobat un llibre just al moment que el necessitàvem? Potser perquè estàvem tristos, enfadats, encuriosits, o senzillament aborrits? És per això que no hem de negar l'oportunitat als demés de rebre al moment oportú un llibre. us atreviu a regalar-ne?

divendres, 12 de novembre de 2010

The walking Dead, un nou món apocalíptic

Els morts vivents són avui dia un recurs necessari per explicar com la societat viu amb dependència extrema de tot allò que és prefabricat. Robert Kirkman és l'autor de la novel·la gràfica "The walking dead" que ha inspirat la serie de televisió homònima que ha dirigit Frank Darabont -conegut per "The green mile" o l'adaptació de la novel·la d'Stephen King, "la Boira"- i produïda per AMC i que es va estrenar el dia 5 de novembre passat en 33 idiomes diferents al llarg de tot el món mitjançant la conservadora cadena de televisió FOX.


La història narra les peripècies d'un sheriff d'un petit poble situat a Kentucky que es desperta a l'hospital enmig d'un caos de mort. Rick Grimes, havia estat ferit en una batussa amb uns delinqüents que el deixen ferit i inconscient; quan perd el coneixement el món funcionava nmormalment. És quan obre els ulls que descobreix un món que es podreix al mateix temps que els cossos demacrats i castigats dels zombies es passegen arreu lliurement. A partir d'aquí comença un periple per aconseguir trobar la seva dona i el seu fill. Una història apocalíptica que a banda de plantejar la supervivència ens dóna un cop més quatre detalls sobre les misèries humanes. I és que com sempre, els humans, som més perillosos quan som conscients de nosaltres mateixos.

És per això que no sé si resulta més terrorífic lidiar amb els zombies a base de força bruta i enginy, que haver de desfensar-se de tretes que altres huamans poden provocar: traicions, mentides, venjances,... Però és quan tot es trenca que hom és capaç de veure com som els humans: uns autèntics supervivents. Llàstima però que al primer món, som uns supervivents en letàrgia, i ben embotiits de consumisme. Els zombies són, al cap i a la fi la nostra més gran metafora.

I, evidentment, abstenir-se suceptibles dels ensurts terrorífics i de la pressió que suposa tensionar-se al veure que un mort vivent pot sortir d'arreu...

divendres, 15 d’octubre de 2010

Los Caminantes, de Sisi, Carlos



Parlar de Zombies, és apuntar directament a l'epicentre d'un dels gèneres que en la actualitat estan ressorgint amb més força dins dels panorama de la literatura. Aquesta obra, Los Caminantes, presenta un món col·lapsat per un virus que, ressucita els morts que campen al seu aire amb molts funcions cerebrals deficients però amb altres facultats terrorífiques com la força, violència, entre d'altres. L'obra gira al voltant de diferents personatges que afronten el final del món tal i com el coneixem i enfrontant-se al repte de sobreviure a aquesta transició apocalíptica. Aquesta novel·la ens presneta amb detalls com la quotidianitat es desmorona, i lentament amb una trama vibrant ens planteja les angoixes i pors dels protagonistes. Lluny de les heroïcitats hollywoodienses que sovint planegen sobre aquest gènere els personatges s'enfronten amb els morts vivents amb el què tenen i poden. Una novel·la recomanable per passar moments d'infart. La seva segona part, Necròpolis perd la màgia i l'espontanietat de la primera, però manté una narració trepidant.

dimarts, 21 de setembre de 2010

Final d'Ona i de l'Arc de Berà...

El tancament de l'Arc de Berà suposa un punt inflexió al món editorial en català. Aquesta empresa de distribució, era el puntal o eix vertebral de la distribució de llibres en català, i amb el tancament més d'un centenar d'editorials s'han vist afectades així com els seus fons. El llibre en català és una eina fonamental no solament per salvaguardar la nostra llengua sinó per transmetre part del nostre ideari o imaginari col·lectiu. Davant de la força o pressió d'altres empreses que segurament només es mouen en uns paràmetres de xifres i que copsen un mercat cada vegada més saturat i que està gairebé en stand by davant de les novetats que com herlads anuncien canvis en el món de la lectura i els seus formats, ha caigut una estructura especialitzada en el seu gènere. I ha caigut, segurament, perquè coma negoci no era viable. La viabilitat potser no satisfeia els paràmetres econòmics, però i a nivell cultural o social? Qui ha valorat aquests impactes? I seguint amb l'estela d'aquesta noticia, cal afegir, que la Llibreria Ona, tanca al mateix temps les seves portes ja que era del mateix grup de distribució. Un referent únic ja que l'esmentada llibreria estava especialitzada en llibres en català. I al final, malgrat molt s'omplen la boca generosament dels seus sentiments ens trobem que un referent s'ha tambalejat i al final, ha caigut abatut. Molts pensaran que és mercat qui mana i que Barcelona i Catalunya seguiran endavant sense L'Arc de Berà o la Llibreria Ona, i segurament així serà, però algú imagina algun país sense llibreries o distribuidores especialitzades en el seu idioma? Doncs Catalunya és així, les peces cauen i nosaltres en recollim les arestes mentre mirem sense saber què fer. Parlar català, pensar en català, i viure en català no solament depén de les emocions sinó del grau de compromís que un està disposat a adquirir. I sembla que el nostre compromís no és prou sòlid per permetre proliferar negocis autòctons amb aspiracions culturals ben definides.

dijous, 16 de setembre de 2010

Atlàntida de Negrete, Javier

Si marxàvem de vacances amb el mite de l'Atlàntida sobre la falda de l'últim post, tornem de vacances amb una altra novel·la que gira al voltant d'aquest mite. Si bé el més curiós d'aquesta novel·la ambientada en un futur immediat però sense concretar, on el 2012 ja ha superat, a priori, amb èxit les teories apocalíptiques que donen per acabada la raça humana. Aquesta novel·la ens planteja però una immersió no solament al mite de l'Atlàntida, sinó a una altra variant sonre els possibles origens de la Atlàntida amb un farcell de cultyura clàssica. Un exercici realment enginyós on totes les preguntes que es plantegen al llarg de la trama es responen. Un fet vque sempre agrada al lector: trobar respostes! D'altra banda aquesta novel·la planteja un repte sobre la conveniència d'ajustar la relació que els humans teixim amb el nostre planeta. Un fet ben actual i que el món científic també ha integrat en diverses teories.

En definitiva, el món córre un gran perill i les circumstàncies duran a un seguit de personatges ha afrontar el seu paper al llarg dels aconteixements que es desencadenen al plantea terra. Un seguit de situacions on el passat i els mites juguen un paper fonamental per descobrir què s'amaga darrere de l'imminent destrucció del planeta Terra?

dilluns, 28 de juny de 2010

En Busca de la Antlántida de McDermott, Andy

Els mites són encara ara unes fonts inexorables d'on brolla la imaginació i, on, la història s'entortolliga amb les llegendes. Sembla però que tots, tenen sempre un fet real com a base per desenvolupar-se. La inventiva humana projecta tota un simbolisme d'un fet, d'una cosa tangible i real, i é sper això que els mites i le sllegendes ajuden a entendre qui som. L'Atlàntida és un dels mites més anomenats de la història universal, bé, perdó, occidental. I L'Antlàntida, aquella terra fèrtil que donà lloc a una cultura i societats militars fortes i bel·licistes que descriu Plató ha estat al llarg de la història un dels mites més grans que diversos investigadors i altres més aviat aficionats han provat de resoldre sense massa èxit.

Aquesta és l'aventura d'una investigadora que ha crescut amb el mite com un referent familiar. A partir d'aquí la seva vida anirà complicant-se a mesura que vagi descobrint petites pistes d'aquest enigme i es rodejarà de diversos personatges que en tot moment estan diposats a usar tot el què sigui necessari per arribar al final de la qüestió. El problema és que no se sap quine socnseqüències pot tenir descobrir l'atlàntida?

dilluns, 17 de maig de 2010

L'Exèrcit Errant de Garcia i Quer, Oriol

Mai sabem com arribem a contactar amb el què serà un fet important a la nostra vida. Les coses arriben sovint sense previ avís, més aviat potser per la porta de darrere. El què un dia ens sembla un fet quotidià, però amb el temps, esdevé ben important per a nosaltres. I això és el què va suposar per a mi descobrir el còmic l'Exèrcit Errant. Recordo com els meus pares em van fer el present de regalar-me aquest còmic quan jo tenia 13 anys. El 1993, aquest còmic va entrar a la meva vida i com que jo ja era un àvid consumidor de còmics i llibres el vaig devorar completament. Val a dir, que per llavors, jo ja era un amant de les aventures dels mercenaris catalans. I així va ser com finalment vaig acabar tenint la col·lecció que completaven aquesta obra i que formaven Temps d'Espases: L'Exèrcit Errant (1993), Gorja Mortal (1994), L'Amenaça Sarraïna (1995) i Revenja (1996). Són molts els títols que amb el temps han anat sorgint a la llum i que han format part d'aquest particular, i m'atreviria a dir, únic gènere d'aposta per la qualitat i la innovació per il·luminar la pròpia història de Catalunya al mateix temps que esdevé un referents del còmic autòcton.



El seu grau de documentació, la qualitat del seu dibuix i sobretot la capacitat de crear en cada composició de vinyetes gairebé un perfecte Story Board de pel·lícula em van captivar fins al punt que a cada novetat que ha sorgit del seu talent ha passat a engrossir la meva particular biblioteca personal. Una biblioteca repleta de títols que com aquest formen part del mecanisme que lentament ha construït part dels meus valors com a lector i per tant com a persona.


dimecres, 12 de maig de 2010

L'art dels traçats immortals: Frank Frazetta

El traç de le sil·lustracions de Frank Frazetta va suposar una línia que dividia una època amb una altra dins de la història del còmic. Aquest dibuixant nascut a Brooklyn (1928, New York) va publicar el seu primer còmic als 16 anys The Snowman. Personatges com Thunda, King of Kongo, Flash Gordon, Conan, Tarzan o John Carter, entre d'altres van passar per le smans d'aquest geni que va revolucionar el mónd e la il·lustració sobretot a partir de la seva feina donant vida a Conan el Bárbaro al llarg de la dècada dels anys 60. Va convertir-se un mestre d eles fantasies èpiques amb guerrers musculats i reals al mateix temps que els posava ben a prop de princesses sensuals i després ambientades en la ciència ficció. En definitiva potser el més important és que de petit ja es dedicava a dibuixar i va acabar lluitant per convertir-se i dedicar-se a allò que més el realitzava. Deixant amb el temps una petjada que sempre romandrà intacte al món del còmic i que suposa una herència que ha influenciat a molts altres dibuixants i lectors d'aquest gènere artístic. És per això que al final, de forma conscient o no, molts hem acabat en algun moment admirant una de les seves obres o d'algun dels artistes que ll va influenciar. Així doncs, els seus còmics i dibuixos són el seu major recordatori.

diumenge, 9 de maig de 2010

Jan Europa, de Ripoll, Edmund

Diuen que els referents és el què marquen generacions senceres. Sovint una melodia, una vivència o una olor. Hi ha referents que travessen les fronteres individuals de les persones i creen referents col·lectius. Jo, immers al Saló del Cómic d'enguany vaig olorar aquella sensació de retrobament amb un referent. Mentre recorria les corredors que separaven els estands, vaig sentir una olor molt característica: una estranya miscel·lania de paper, cola i tinta. I en aquell precís moment em vaig traslladar a la meva infantesa quan llegia un dels còmics del meu germà gran: Jan Europa. Tot preguntant de sobte per aquest personatge, un amic em va informar que justament acababen de reeditar les seves aventures. Així és com em vaig dirigir a Glenat a adquirir els tres volums que hi ha publicats. I de nou he tornat a degustar un dels millors personatges que ha donat mai el còmic europeu. Llàstima que molts no han sabut apreciar la innovació i originalitat d'un personatge que mentre reivindica les seves arrels catalanes, es dedica a lluitar contra els Iniciats Negres, un col·lectiu que aglutina totes les idees malèvoles, encapçalats per Incógnito un misteriós ésser enmascarat amb poders. Però en Jan lluitarà amb una gran avantatge, un dia ell va retornar de la mort i des de llavors, viu immortal per lluitar contra el mal.





Jan Europa lluita per la pau i ho fa sense agafar mai una sola arma, atonyinant de valent als dolents, i si fa falta salvant la vida a aquells que li volien prendre a ell, ja que no desitja la mort ni del seu pitjor enemic. Unes premises a tenir en compte en unes aventures que barregen llegendes històriques com l'Atlàntida, el país dels gegants, Stonehenge, entre d'altres amb poders ocults i societats secretes i, fins i tot, les circumstàncies d'un món convuls ple de canvis. La lluita entre el bé i el mal és i serà sempre un eix vertebrador del nostre món. hi ha una frase que diu "si no formes part de la solució, formes part del problema". I és que per més que passi el temps, o fas el bé o ajudes el mal. I aventures com aquesta ens demostren que cal seguir sempre lluitant i donant exemple amb el què un creu! Jan Europa sempre serà per damunt de tot l'immortal nascut a Cadaqués que ens recorda que els herois, encara existeixen.

dijous, 6 de maig de 2010

Després dels crèdits....

Val la pena esperar. Si aneu a veure Iron Man 2 no fugiu esperitats un cop surti la primera lletra dels crèdits. Us recomano esperar pacientment els més de cinc minuts que duren aquests mentre sona la Banda Sonora Original encapçalada per AC/DC. I creieu-me valdrà la pena l'espera per veure una sola imatge. Realment és una imatge que ens mostra encara el què ens espera i ajuda a crear aquesta impaciència per veure un dels fets més esperats al món del superherois. Sabreu esperar?

divendres, 30 d’abril de 2010

Iron Man 2: els super herois són part de nosaltres

Avui s'estrena la segona part de la tant aclamada Iron Man. Una pel·lícula que evoca a aquells super herois que sense poders s'havien de posar a l'alçada d'aquells éssers mutants o sobrehumans. Així Iron Man va néixer valent-se de l'enginy humà que dóna lloc a una super armadura que lluirà un playboy a la deriva com Tony Stark. Un personatge a qui la pel·lícula ha exagerat tics passats de rosca en comparació amb les picades d'ullet que apareixen subtilment als còmics. La segona part compta amb altres estrelles que acompanyen a Robert Downey Jr., com és el cas de Mickey Rourke o Scarlett Johansson. D'aquesta manera s'estrena un film esperat mentre els rumors d'altres pel·lícules de la gran factoria Marvel es remouen. Estem a l'espera de Thor que sembla ser que serà dirigida per Kenneth Branaghi i de "Capitan America" que explicarà els inicis d'aquest super heroi fill de la Guerra Freda. Estarem a l'espera dels avenços d'aquesta aventura.

Sembla que aquest fil de pel·lícules són la culminació gairebé d'una ansietat. Enguany persones de generacions diverses que han viscut, més aviat crescut, amb el món dels còmics gaudeixen al veure els seus personatges cobrar vida a la pantalla gran. I, sobretot, cal dir-ho, poder comprovar els seus poders flirtejar amb la "realitat" caduca que ofereix el cinema. Al voltant d'aquestes pel·lícules petits i grans trobem part d'aquells herois que hem admirat, d'aquelles aventures que al cap i a la fi ens parlen de valor, de ser diferents i de tantes altres emocions que es repeteixen cíclicament al procés de creixement de les persones.

I mentre aquesta estrena ens aclapara tenim l'oportunitat d'anar escalfant motors ja que en una setmana podrem gaudir de la 28a edició del Saló Internacional del Còmic de Barcelona. Aquest esdeveniment se celebrarà del 6 al 9 de maig al Palau 8 del recinte de la Fira de Barcelona. No us podeu perdre l'oportunitat de passejar entre la varietat d'articles que ofereix aquest certament així com de la possibilitat de viure un ambient construït a base de traços de llapis i vinyetes de diàlegs!




diumenge, 25 d’abril de 2010

Diada més reivindicativa i vinculada a la lectura: nou model de Sant Jordi

Tot rumiant crec que seria el moment de fer un pas més enllà amb la Diada de Sant Jordi. Hauríem de reivindicar un model de Diada de dos dies on no solament s'hagués de comprar, sinó que al ser el dia internacional del llibre -després que UNESCO Catalunya exportés la festivitat catalana- s'hauria de promocionar activitats per tots els públics relacionades amb la lectura. O sigui recitals de poesia, teatre d'obres originals, lectures en veu alta, entre d'altes. D'aquesta manera no tindríem la sensació que al llarg de 24 hores només hem de comprar sense tenir un feedback amb el món de la lectura. Hauríem de reivindicar un nou model senzillament perquè la Diada no es pot valorar només amb xifres consumistes de quin és el llibre més venut. Hauríem de trobar un varem qualitatiu on la població es pogués fer més seva aquesta festa. Una festa que no oblidem és única al món i que Catalunya ha sabut mantenir. I això es podria fer aconseguint que el dia 23 fos festa a les escoles, que els comerços tanquèssin i les empreses a no ser que fossin negocis relacionats amb els llibres o les flors, que al llarg d'aquell dia es muntessin tot d'espectacles i que l'endemà també fos la Diada o sigui el dia 24, i que fos el dia on tothom anés a comprar la rosa i el llibre. Ha arribat el moment de fer un pas endavant!

dijous, 22 d’abril de 2010

Recomanacions de Sant Jordi 2010

Demà serà de nou la Diada. Enguany es presenta amb un temps inestable però amb moltes ganes de roses i llbres. És inevitable pensar amb quanta gent s'ha esforçat i demà treballarà tot el dia per fer de la Diada una jornada completa envoltada de flors emblemàtiques i literatura. Per la meva part m'agrada remenar entre els llibres i deixar que les portades i les sinopsis m'enviïn una senyal. No em declaro enemistat amb els llibres que porten una cua llarga de publicitat i marquèting al darrere, però si que em satisfà veure com autors com alguns dels que aquí he recomanat s'obren camí a base de bona voluntat, una literatura excepcional i sense tanta parafernalia publicitària. Però independentment de si darrere hi ha una gran campanya o no, és la literatura qui hi ha de sortir guanyant.Així que aquí us deixo unes propostes ràpides per aquest Sant

EL QUINTO DÍA de SCHATZING, FRANK.(Adults): És una novel·la que parla des de la vessant científica de com està canviant el món a nivell de recursos naturals. Barreja les teories científiques actuals amb la ciència ficció. Si t’agrada la lectura lleugera, amb fonament científic i ben narrada aquesta és exactament això: sembla una pel·lícula. Per mi va ser una sorpresa ja que a l’Estat no ha tingut massa èxit però va ser molt coneguda a Europa. I planteja moltes qüestions actuals de la relació dels humans amb el planeta i el nostre futur.

LES CRISÀLIDES de WINDHAM, JOHN. (Totes les edats, especialment juvenil): Un llibre exhaurit arreu i considerat gairebé un talismà. Només es pot trobar en certes biblioteques o potser en tendes de segona mà. Però és gairebé un tresor de la literatura de ciencia ficció de mitjans del segle XX. És una història preciosa que narra la supervivència d’un grup de nens que són diferents en un món on ser diferent és un pecat castigat amb el desterrament.

LAS PUERTAS DE FUEGO de PRESSFIELD, STEVEN. (Recomanada juvenil i adults): Aquesta novel·la històrica narra les aventures dels Espartans a la batalla de les Termòpiles que suposà un abans i un després pel que fa a l'esdevenir de la guerra contra els Perses. Aquesta novel·la és la única que intenta aprofundir en l'educaciód els epsartans i el seu Modus Vivendi, posant en relleu el seu dur entrenament. I posa en valor als més de 4.000 grecs que van lluitar a les Termòpiles i no es van rendir. Pel contrari del què ha explicat Hollywood els 300 no van estar sols en cap moment. I els grecs van resistir lluitant cos a cos una batalla perduda. El supervivent narra aquestes aventures i posa en valor no solament la valentia sinó la poesia de la existècnia humana.

VELOCIDAD, de KOONTZ, DEAN. (Adults): és un thriller frenètic d’assassinats i suspens. Un gènere que no m’entusiasma però aquest llibre és realment elèctric. T’enganxa des de la primera a l'última paraula i t'endinsa en una aventura que cada vegada que deixes de llegir gairebé et suposa un daltabaix en l'estat de nervis que et situa.

EL GUARDIAN ENTRE EL CENTENO, de SALINGER. (Totes les edats, especialment juvenil): Una historia on Holden un adolescent contradictori afronta en una esbojarrada sortida els dubtes i necessitats de la transformació de jove a adult. Una novel·la que enguany està perfectament al dia, i és que el canvi d'adolescent a adult és sempre una cicle que afrontem tots. I, per tant, és ben fàcil identificar-se amb aquestes aventures.

TERRA FERMA, d’ASENSI, MATILDE. (Totes les edats, especialment juvenil): la noble Catalina Solís no podia imaginar que acabaria naufragant al llarg del seu viatge al Carib. Així, inicia les seves aventures al llarg dels paradigmàtics paisatges del carib envoltada de pirates i governadors espanyols. Una molt bona història que es llegeix ràpidament i que compta amb seqüeles de la seva protagonista.

L'OU DE CRISTALL de CANELA, MERCÈ. (Totes les edats, especialment infantil i juvenil): una fantàstica història d’uns joves que un dia en un museu troben unes màscares de fusta estranyes. Al posar-se-les descobreixen que es traslladen a un món màgic on cadascú es convertirà en l’animal tallat a la careta. I han de salvar el món!

EN JIM BOTÓ I EN LLUC EL MAQUINISTA, de ENDE, MICHAEL. (Totes les edats, especialment infantil i juvenil). La història de Jim Botó va donar al volta al món als anys 60. Un dels llibres de referència pel que fa a les noves generacions progressistes. És la història d'un petit país en una illa on viuen uns personatges singulars. Els arriba per correu un paquet, dins del qual hi ha un nen negre. Aquest és el detonant que capgira la història: l'illa pateix superpoblació -pot ser més actual el problema?-. El rei decideix que marxi algú i li ho demana a en Lluc el maquinista. En Jim acompanya en Lluc i la seva màquina màgica recorreran el món món on tots dos compartiran una gran aventura.

EL NOMBRE DEL VIENTO de ROTHFUSS, PATRICK. (Tots els públics, especialment juvenil i adult): Història de fantasia on es crea un nou món i per primera vegada en molts llibres se supera la síndrome Tolkien. És un llibre recent que ha estat una sorpresa literària. És la història d’un taverner que explica la seva vida a un cronista que un bon dia es presenta a casa seva. Una historia plena de màgia que de moment només ha vist la seva primera part publicada.

SÓC LLEGENDA de MATHESON, RICHARD. (Adults): Una novel·la excepcional de Ciència Ficció. La pel·lícula que va fer el will smith fa dos anys és un insult a la genialitat d’aquest escriptor. És la història plena de soledat i dolor de l’últim supervivent de la terra. Té matisos de desesperació, soledat, hilaritat, i sobretot realitat. Mai ningú havia tractat una novel·la de ciència ficció amb un personatge tant real que afronta de forma quotidiana el seu esdevenir.

KINGDOME COME de Waid, Mark i Ross, Alex. (Juvenil i adults):
Els canvis són sempre importants per a la humanitat. I quan hi ha un canvi generacional la humanitat se'n ressent. I aquest fet és el què planteja aquesta obra, el relleu generacional dels superherois. I algú n'ha d'assumir les conseqüències.

EL PAGÈS I ELS TALPS, d'ESCARDÓ, MERCÈ. (Tots els públics, infantil): Un pagès prova de foragitar de les seve sterres a uns talps i per fer-ho usa el seu enginy tot creant diferents trampes. Una aventura visaual molt atarctiva, especialment per compartir amb els més petits de la família.

EL REY DEMONIO de WILLIAMS, CINDA. (Tots els públics, especialment juvenil i adults): Quan una cosa no és el què sembla i te l'han explicat com si fos la veritat absoluta acaba resultant una emocionant aventura desgranar la veruitat de la llegenda. Aquesta és la gran aventurta que emprendrà Han Hallister, un lladre de poca volada, en un món on els mags tenen restringits els seus poders per evitar possibles mals.

Per a més recomanacions visiteu l'apartat Recomanacions de Nabímia! Feliç Sant Jordi i molt bona Diada!

diumenge, 11 d’abril de 2010

Apocalipsis Z de Loureiro, Manuel

Sempre s'especula com seria la fi del món. Des de les cultures ancestrals fins a les actuals el recurs de l'apocalipsis -amb diferents noms- ha estat explorat. I a´questa és la versió viscuda per un jove advocat de Galicia, que viu una apacible vida acompanyat del seu gat persa de color ataronjat al seu domicili després d'haver enviudat un any enrere. Totalment volcat en la seva feina el protagonista realitza dia rere dia entrades al seu blog personal, tot explicant la seva activitat quotidiana. Una activitat que gira entorn el despatx on treballa. Però un dia, comencen a arribar notícies d'un incident militar en una antiga república soviètica. Entrada rere entrada, l'advocat descriu els canvis d'un món que és a punt de canviar. Per sempre. Així és com l'autor ens explica aquesta història tant original que va començar el 2005 al voltant d'un experiment. I és que les entrades del seu protagonista van ser reals. Així va ser com aquesta novel·la va saltar a la fama gràcies a Internet i va acabar, anys després, convertida en una novel·la ja de culte. Actualment compta amb una segona part: Apocalipsis Z, Los días oscuros. Ambdues compten amb l'al·licient de tenir detalls vitals en una història fantàstica i terrorífica, on la proximitat i sobretot la visió alternativa al plantejar la fi del món des de l'òptica d'una persona normal, allunyada del centre de les catastrofes per antonomasia que han imposat els americans. Si esclata la fi delmón perquè no pot ser un advocat de Galicia qui ho afronti? Una història sorprenent i revitalitzant d'un gènere tant afusellat com és el terror. Això si no apte per aquells que no gaudeixin dels ensurts, la sang i el terror. Quedeu avisats!

dimarts, 6 d’abril de 2010

El Rey Demonio de Williams, Cinda

La història és allò que ens expliquen que va ser esdevenir del món, però no de forma necessària allò que realment succeí. Han Alister és un pobre jove que viu obsessionat en el què li agradaria ser i no és. Mentre cuida de la seva família, la seva mare i la seva germana, desenvolupa un do innat en trobar-se amb tot tipus de problemes. I ben aviat la seva vida canviarà completament, quan en una topada fortuïta amb uns mags enmig del bosc ressorgirà tot una història que romania gairebé tergiversada i mig oblidada en la memòria de la humanitat: la història del Rei Dimoni. Aquesta és la primera part d'una trilogia que promet moltes sensacions i petits detalls innovadors, en un llibre que per sorpresa deixarà de ben segur a molts dels seus referents ben enrere.

dimarts, 23 de febrer de 2010

La Carretera, de McCarthy, Cormac

Diuen que és quan les coses van malament que un pot comprovar la propia vàlua de les seves conviccions. És per això que en èpoques de bonança, on tot surt bé per inèrcia, no és difícil mantenir uns valors i conviccions. Però què succeeix quan les coses es trenquen de cop? És en aquest punt on s'inicia l'aventura d'aquesta novel·la on un pare i un fill lluiten per sobreviure al llarg d'un viatge que ressegueix les carreteres, repletes totes de grans perills. En un món agònic, McMacarthy ens planteja el dilema de la lluita per mantenir els valors quan la gran majoria els foragita en favor de la supervivència. Pare i fill mantenen una complicitat d'amor en un paratge hostil, on el pare li parla d'un món que va ser destruït i el fill solament es capaç de conviure amb la imatge del món on li ha tocat viure. Els instints de protecció faran que el pare lluiti dia a dia per copsar els sentiments dels seu fills i aconseguir transmetre-li un sentiment d'esperança.