Translate

dimarts, 21 de setembre de 2010

Final d'Ona i de l'Arc de Berà...

El tancament de l'Arc de Berà suposa un punt inflexió al món editorial en català. Aquesta empresa de distribució, era el puntal o eix vertebral de la distribució de llibres en català, i amb el tancament més d'un centenar d'editorials s'han vist afectades així com els seus fons. El llibre en català és una eina fonamental no solament per salvaguardar la nostra llengua sinó per transmetre part del nostre ideari o imaginari col·lectiu. Davant de la força o pressió d'altres empreses que segurament només es mouen en uns paràmetres de xifres i que copsen un mercat cada vegada més saturat i que està gairebé en stand by davant de les novetats que com herlads anuncien canvis en el món de la lectura i els seus formats, ha caigut una estructura especialitzada en el seu gènere. I ha caigut, segurament, perquè coma negoci no era viable. La viabilitat potser no satisfeia els paràmetres econòmics, però i a nivell cultural o social? Qui ha valorat aquests impactes? I seguint amb l'estela d'aquesta noticia, cal afegir, que la Llibreria Ona, tanca al mateix temps les seves portes ja que era del mateix grup de distribució. Un referent únic ja que l'esmentada llibreria estava especialitzada en llibres en català. I al final, malgrat molt s'omplen la boca generosament dels seus sentiments ens trobem que un referent s'ha tambalejat i al final, ha caigut abatut. Molts pensaran que és mercat qui mana i que Barcelona i Catalunya seguiran endavant sense L'Arc de Berà o la Llibreria Ona, i segurament així serà, però algú imagina algun país sense llibreries o distribuidores especialitzades en el seu idioma? Doncs Catalunya és així, les peces cauen i nosaltres en recollim les arestes mentre mirem sense saber què fer. Parlar català, pensar en català, i viure en català no solament depén de les emocions sinó del grau de compromís que un està disposat a adquirir. I sembla que el nostre compromís no és prou sòlid per permetre proliferar negocis autòctons amb aspiracions culturals ben definides.

dijous, 16 de setembre de 2010

Atlàntida de Negrete, Javier

Si marxàvem de vacances amb el mite de l'Atlàntida sobre la falda de l'últim post, tornem de vacances amb una altra novel·la que gira al voltant d'aquest mite. Si bé el més curiós d'aquesta novel·la ambientada en un futur immediat però sense concretar, on el 2012 ja ha superat, a priori, amb èxit les teories apocalíptiques que donen per acabada la raça humana. Aquesta novel·la ens planteja però una immersió no solament al mite de l'Atlàntida, sinó a una altra variant sonre els possibles origens de la Atlàntida amb un farcell de cultyura clàssica. Un exercici realment enginyós on totes les preguntes que es plantegen al llarg de la trama es responen. Un fet vque sempre agrada al lector: trobar respostes! D'altra banda aquesta novel·la planteja un repte sobre la conveniència d'ajustar la relació que els humans teixim amb el nostre planeta. Un fet ben actual i que el món científic també ha integrat en diverses teories.

En definitiva, el món córre un gran perill i les circumstàncies duran a un seguit de personatges ha afrontar el seu paper al llarg dels aconteixements que es desencadenen al plantea terra. Un seguit de situacions on el passat i els mites juguen un paper fonamental per descobrir què s'amaga darrere de l'imminent destrucció del planeta Terra?