Translate

dilluns, 16 de gener de 2012

Septiembre Zombie de Moddy, David


El gènere de Zombies ha revifat i reescriu els èxits que els anys 70 van començar a sembar aquests èssers que teòricament són una metàfora terrorífica de la societat de consum capitalista. La sèrie The Walking Dead (adaptació del còmic homònim) nés un clar exemple. Si bé el gènere pot patir el col·lapse que la sobreexplotació generalitzada ja ha provocat amb d'altres gèneres, com per exemple els apocalíptics que ja estan de cap a caiguda.

L'obra de David Moddy és discreta a nivell literari un fet que li confereix encara més una senzillesa que la fa passar per sobre d'altre sobre smés ambicioses. I malgrat és un refregit de tòpics ja cuinats altres vegades en les novel·les del mateix estil ens opfereix un detall que la converteix en recomanable: recupera l'estil pausat, sense presses i lent del procés de tranisició d'un món normal a un món apocalíptic.

Sovint les obres del gènere tenen pressa per mostrar un món apocalíptic on els personatges han de lluitar no solament per combatre els nous especimens sinó contra d'altres supervivents que tendeixen a jugar amb les normes de la moralitat. I és que l'esquema s'ha repetit tantes vegades que gairebé acostumem a trobar-hi a més els mateixos personatges: monges o sacerdots amb crisi o no de valors, els típics advocats convertits en herois sense voler o els estereotips de personatges rudes que afronten sense vacil·lar un nou món.

En aquesta obra els personatges no s'escapen d'aquests tòpics però almenys ofereix al lector la possibilitat de degustar d'un procés que si succeïs a escala mundial no seria de la nit al dia i on com en tota nova situació els personatges haurien d'adaptar-se basant-se en la premisa de l'assaig i error. En definitiva un exercici diferent.

Malgrat tot, el final de l'obra demostra com de intrascendent és tot el què ens explica ja que ens confessa per l'epíleg final que res del què hem llegit val la pena. No hi ha final mínimament conclusiu. Senzillament l'obra és una fotografia s'un moment on els personatges es mouen amb certa erràtica, sense acabar de ser creïble i fins i tot, resultant còmic. L'autor divaga i fa que els personatges no tinguin una línia d'actuació humana sinó molt mecànica. Tot el què guanya la novel·la inicialment en el procés descriptiu del desastre ho perd quan els personatges ho hyan d'afrontar. Pel que per primera vegada inclouré una etiqueta de NO Recomanat ja que personalment no m'agrada que em facin perdre el temps. Si bé, crec que val la pena llegir-lo per saber on estan els límitis i, encara que el génere estigui en auge, que els autors tinguin clar que no ens llegim qualsevol cosa. Qualsevol cosa com aquesta.