Translate

dimecres, 30 de maig de 2012

Festa de la lectura de la Biblioteca Can Butjosa

El proper dissabte 9 de juny a partir de les 11.00 a les 18.00 hores la Biblioteca Infantil i Juvenil de Can Butjosa celebra els 18 anys del seu Pla de Lectura. I per fer-ho acostarà a escriptors i infants en una festa on el punt de trobada és la fascinació per les històries, els llibres, els contes i la lectura. Aquest centre emblemàtic té a les seves espatlles la pressió d'haver-se convertit en un centre únic de referència per aquells que viuen la lectura d'una forma especial. Així des del seu naixement el 1983 ha estat pioner en molts àmbits aconseguint acostar la lectura a milers i milers d'infants mitjançant la seva incansable tasca en diversos fronts que no solament els ha portat a treballar amb escoles, famílies i entitats sinó també amb centres de menors i altres institucions. Aconseguint sempre crear una complicitat entre els oients i les històries. Famoses són les seves hores del conte, els seus tallers de jocs de falda o el pioner curs CEBEI dedicat a professionals que volen aprendre la gestió d'una biblioteca escolar lluitant i reivindicant així la importància d'aquest espai dins dels centres escolars.Al celebrar els seus 25 anys el centre va presentar un curt de ficció que va ser presentat al Festival de Sitges d'aquell any i que ha recollit bones crítiques per saber encomanar aquesta màgia que es respira en cadascun dels racons de la Biblioteca i que s'anomena La Caixa Màgica.

És per això que com a escriptor em resulta fascinant haver estat convidat a aquesta festa. Potser per què jo també he estat un nen d'aquesta Biblioteca que ha crescut amb aquest ambient de força, energia i passió per la lectura. Però també perquè ser un dels convidats d'aquesta festa és un gran honor i també una gran responsabilitat. El dissabte 9 de juny està previst que tots els autors estiguem a disposició dels infants per respondre les seves preguntes i comentaris. Per interactuar amb els nostres lectors un fet emocionant i aterrador al mateix temps. Creieu-me, tenir algú davant que s'ha llegit el teu llibre és estrany. Perquè no importa si escrius com un geni, no importa si el teu llibre és el millor en boca de crítics frustrats que mai s'han atrevit a escriure, no importa si n'han venut molts o pocs, només importa si la persona que el llegeix ha connectat amb tu mitjançant aquella història i en el cas que ho hagi fet què ha significat per ella? 

En fi, és la primera vegada que escric un post com a escriptor i segurament no ho tornaré a fer. Però una trobada amb lectors és prou important per saltar-se el format original. I ja ho sabeu els què vulgueu ser-hi allí estarem lectors i autors compartint una festa especial a un lloc extraordinari.

dilluns, 21 de maig de 2012

El nombre de las cosas de Beltran, Fernando

La necessitat d'anomenar les coses fa que els humans al llarg de la nostra història etiquetem insistentment objectes, animals, plantes, astres, estats emocionals i conductes. El llibre de Beltran és un compendi d'experiències al voltant de la vida de l'autor que malgrat ser un poeta consagrat en diverses obres de gran qualitat s'ha fet famós per ser etiquetat com "el nombrador" (l'anomenandor). Aquest llibre explica no solament l'experiència personal de l'autor sinó que dissecciona de forma emocional com ell ha instaurat i lluitat per un model d'empresa pionera a l'Estat Espanyol: el de posar noms a les empreses. Noms tant famosos com Opencor o Amena. Però l'important és la calidesa humana que traspua en cada pàgina. Un llibre que defuig de ser un manual de marketing o branding típic sinó que aporta aquest plus des del punt de vista d'una persona que treballa amb passió amb el què li agrada i amb el què -malgrat el pas dels anys- encara creu. No vull allargar massa aquest post perquè és un d'aquests llibres que s'ha de desgranar lentament i on segurament hi trobaràs quelcom que t'arranqui alguna emoció. Al cap i a la fi, es tracta de la trajectòria d'una persona que ha esdevingut el què és  a base d'experiència, il·lusions i complicitats. Tres ingredient que mai es poden perdre fem el què fem o ens dediquem al què ens dediquem. I en aquesta obra amaga de tot i més com un cofre pirata mig enterrat en una illa deserta. Així que busqueu el què busqueu quelcom hi trobareu. Gaudiu-lo.

dilluns, 14 de maig de 2012

The Avengers: la crònica d'escollir una pel·lícula

Anar al cine avui dia és una gran responsabilitat. No és barat i escollir correctament una film és gairebé determinant. No importa quina pel·lícula t'hagin recomanat, tota la informació que hagis pogut recopilar del film no serà mai suficient per assegurar l'èxit de la teva elecció. Així les sensacions que ens transmeten les pel·lícules són tantes, són tant complexes, que malgrat tenir-ho tot a favor una bona pel·lícula pot suposar una apocalípsi existencial. I no hi ha res pitjor que haver pagat l'entrada al cine, les crispetes, les gominoles, etc i després adonar-se que el què estàs mirant és una merda. 

És per això que malgrat el munt de recomanacions i la informació que havia llegit vaig anar a veure The Avengers amb certes reserves. M'encanten els superherois pel que sempre tinc assumit que segurament les pel·lícules basades en ells em m'agradaran "a priori" però quan em deceben és terrible. Com per exemple em passa també amb la literatura, no hi ha res pitjor que una mala adaptació d'un llibre. I'm a Legend (Sóc Llegenda), dirigida per  Francis Lawrence, és una de les pitjors adaptacions que he vist mai. Mai he entès com amb un llibre fantàstic com el de Richard Matheson acaba destrossat, amb el guió canviat i sense rastre de l'essència de la història original en aquest pel·lícula ridícula interpretada per Will Smith. Diria que a Hollywood haurien de potenciar les classes de comprensió lectora i de redacció. Ja que sembla impossible que amb una bona trama que els ho posava tot a favor hagin acabat per fer un producte ridícul i insultant.

Per què us parlo d'un mal exemple d'adaptació cinematogràfica i del què suposa haver anat al cinema a veure una merda de pel·lícula? Doncs perquè ja he vist l'adaptació de Els Vengadors (The Avengers) de Joss Whedon i em va semblar senzillament fantàstica. No tenia clar que el film de la unió dels superherois marvelians m'agradés. No és fàcil condensar en unes hores tota l'essència que els creadors de Marvel han abocat generació darrere generació en els còmics. No és gens fàcil plasmar a la gran pantalla un univers que ha agafat forma en dècades... I malgrat tot, ho han aconseguit en aquesta pel·lícula. Mentre Thor dirigida per Kenneth Branagh va passar sense pena ni glòria ja que no tenia un ritme equilibrat i Hulk, en les seves diferents adaptacions s'enfonsaven, Iron Man i Capità America triunfaven gràcies a uns ritmes trepidants. Però The Avengers ha reunit al seu voltant el millor de tots els personatges en una trama sòlida i trepidant al mateix temps que ha polit tots els defectes que els films per separat posaven en evidència. No us diré que és una obra mestra però conjugar el bo i millor de cada personatge deixant que el guió flueixi és realment un tipus d'obra d'art. Hi ha petits detalls que la fan així, els caràcters contraposats dels personatges, recuperar parts essencials de certs caràcters -per primera vegada van recuperar el Hulk temible i incontrolable dels anys 60, pels que no coneixeu els còmics Hulk era un superheroi que aterria a la gent, per imprevisible. I el film per primera vegada ens deixa de nou aquesta sensació d'ésser temible (La topada de Natasha amb Hulk és impactant). 

I qui es podria pensar que aquesta és la primera pel·lícula del director? Després d'haver creat sèries com Buffy, Angel o FireFly i haver-se convertit en una referència en el món dels freaks -fet que sovint la estigmatitzat- Whedon ha demostrat que amb sentit comú, passió i comprensió es pot conjugar el món dels còmics amb el setè art amb resultat realment notori. Esperem que els que van plantejar el gran fiasco de Ghost Rider o Hulk hagin après la lliçó. I si us agraden els còmics , l'acció i l'aventura podeu anar a veure The Avengers. Ara si al final no us agrada recordeu que la última elecció abans d'anar a veure un film al cine és nostra!

dijous, 10 de maig de 2012

Dansa amb Dracs, de Martin RR, George.

Finalment ha passat, la cinquena obra basada en els nombrosos personatges dels Set regnes (i més enllà) ja ha sortit a la venda. I ho ha fet en català de la mà d'Alfaguara. L'ediotrial ha publicat en menys d'un any totes les obres de Jocs de Trons i a més s'ha avançat a la publicació en castellà. demostrant que la qualitat i la rapidesa en la traducció no són enemics. La mítica Gilgamesh que fins al moment ha publicat les obres en castellà encara està en procés de donar la data exacte de llançament que pel que s'especula serà a mitjans de juny de 2012. Qui diu que el català no és rendible? De moment, en el camp editorial han demostrat estar a l'alçada amb un compliment dels tempos marcats i anunciats mai vist. Un fet que pels que vam haver de començar a llegir les obres en altres idiomes no propis com en castellà o anglès suposa un al·licient per tal de descobrir la saga en la nostra llengua. Un fet que us pot semblar inútil, però pels que hem de viure i consumir productes d'oci en castellà perquè no s'aposta prou amb català -malgrat som 10 milions de parlants al món- és realment important. Així que victoregem l'èxit d'Alfaguara i gaudim de la novel·la que és apassionant i rica en tots els idiomes. 

Per altra banda, i sense haver llegit encara cap pàgina ha transcendit que un dels protagonistes mor en aquest últim volum. Aquest fet seria notícia si l'autor no ens tingués ja acostumats a matar a discreció qui vol, quan vol i sense miraments. Aquesta saga, que s'acosta més a una narració històrica -fidel al bagatge cultural del propi autor en relació a la Guerra de la Rosa-, ens aproximarà un cop més a una història transversal, global i al mateix temps detallista. El mateix autor ha afirmat sempre davant dels mitjans, i en aquest cas a La Vanguardia, que l'avorreixen els llibres previsibles. "Vull que la història em sorprengui. És l'única manera que el perill sembli real", afirma Martin. De moment aquesta saga que va començar fa 20 anys ja té un proper objectiu i sembla que es dirà Els vents de l'hivern. Així doncs gaudiu del cinquè volum ja que no sabem quan trigarà l'autor en oferir-nos la propera entrega. 

dissabte, 5 de maig de 2012

Crònica Saló del Còmic de Barcelona 2012

El Saló del Còmic d'enguany ha aconseguit aglutinar un espai més compacte que altres anys. Vaig necessitar quatre hores per recórrer gairebé tot l'espai dedicat a estands, exposicions, videojocs i encara em vaig oblidar de passar per la zona de concerts. En tot cas, enguany el saló del còmic ofereix un espai fantàstic. Els diferents estand ofereixen marxandatge, còmics, llibres, films, sèries i un llarg etcètera que passa per menjar, gominoles, tallers, demostracions, disfresses i signatures d'actors, autors i il·lustradors. Si bé en un món globalitzat veiem que els estands s'han globalitzat. Excepte aquells que ofereixen còmics antics, molt antics. La resta tenen al mostrador la mateixa selecció de còmics que passa per les novetats Marvel, les reedicions de DC i els volums que enguany s'han posat tant de moda. Malgrat tot és un luxe poder estar remenant, passejant i comprant. Si bé us recomano que abans d'anar-hi us marqueu un pressupost màxim ja que un cop allí tindreu tantes tentacions de comprar que podeu sortir malparats. 

Per altra banda, és molt interessant veure les exposicions. Entre elles la de Cavall Fort, tot un referent a Catalunya, que repassa els principals números dels seus 50 anys així com dels seus autors. O la que em va cridar més l'atenció la de Litlle Nemo, dedicada al què està considerat un dels pilars fonamentals dels primers còmics de la història i que estava firmada per Winsor McCay i publicada per primera vegada el 1905. Si no coneixeu aquesta obra exploreu-la, és un tresor. I el seu autor ens va deixar moments memorables a part d'il·lustrats i narrats on critica ràpidament i satiritza el món que l'envolta sinó també amb la seva vida: de ben jove l'autor venia retrat pel carrer amb un cartell on s'hi llegia "pagueu ara 20 centaus per un retrat que amb anys valdrà una fortuna". No sabem si algú en va guardar cap?  Per altra banda, el Saló també compta amb una exposició de robòtica -on hi ha un mini auditori on s'hi fan batalles de robots- que repassa la importància dels robots en la nostra cultura literària, còmic i pel·lícula. No us desvetllaré més secrets del Saló, aneu-hi si us ve de gust i descobrir la llarga llista d'autors, il·lustradors i alguns actors que seran allí firmant. 

En definitiva, jo ja hi he anat amb dues adquisicions: Joc de Trons i Sherlock Holmes, la Conspiració de Barcelona. Ambdues edicions en català molt recomanables!

dijous, 3 de maig de 2012

Sherlock Holmes i la Conspiració de Barcelona de Colomino, Sergio; i Palomé, Jordi

Barcelona, capital de Catalunya, és una marca poderosa que ha atret de forma magnètica a innumerables persones. No és estrany que el detectiu més famós de la història literària no hagi estat una excepció. Sherlock Holmes i la conspiració de Barcelona publicat per NORMA editorial apropa el personatge a la ciutat convulsa de 1893. D'aquesta manera, el detectiu coincideix amb un dels esdeveniments traumàtics de la ciutat l'explosió de la bomba al Liceu de la mà de l'anarquista Santiago Salvador. Així el detectiu recala a la capital catalana seguint la pista d'Ictineu II, el famós submarí de Narcís Monturiol. La trama acosta el personatge a al Barcelona modernista que al mateix temps esdevé una olla de pressió dels moviments socials, especialment el creixent moviment anarquista i la consolidació del catalanisme polític articulat amb el moviment de Renaixença.

Aquest còmic serà presentat en el marc del Saló del Còmic de Barcelona que se celebra el proper cap de setmana a la capital. Els seus autors han basat aquesta història en el que s'anomena el "Gran Hiat" de Sherlock Holmes que de 1891 a 1894 hi ha un buit temporal en la seva vida coincidint amb la seva suposada mort després del gran enfrontament amb el Doctor Moriarty ja que el seu autor cansat del personatge pretenia donar un punt i final a les aventures del famós detectiu. Però la pressió d'un suculent contracte i dels seus fans van fer que el punt i final es convertís en un punt i apart que ha suscitat nombroses línies que ubicaven el personatge treballant d'amagat pels serveis secrets britànics a Montpeller, Rússia i ara a Barcelona. Així que benvingut a barcelona Sherlock Holmes.

dimecres, 2 de maig de 2012

Saló del Còmic de Barcelona: Cavall Fort i Mazinger Z

El proper cap de setmana torna el Saló del Còmic de Barcelona i de nou converteix Barcelona i Catalunya en el punt de referència mundial del còmic, la il·lustració i en definitiva tot allò relacionat amb l'anomenat setè art. L'edició d'enguany té una llista repleta de noms fonamentals del món del còmic. Noms com Greg Capullo, que saltà a al fama gràcies a materialitzar Spawn en la seva sèrie regular per encàrrec de Todd McFarlane, Milo Manara creador de la famosa Barbarella entre d'altres, o Go Nagai pare de Mazinger Z entre tants d'altres. Però enguany també serà especial per l'exposició dedicada als 50 anys de Cavall Fort, una revista quinzenal dedicada a promoure la lectura en català i que a catalunya no solament va servir per arrelar la nostra llengua entre infants i joves sinó també per descobrir còmics com en Sergi Grapes, Espirú i Fantàstic, Jep i Fidel, Massagran, Les Aventures de Pere Vidal, Ot el Bruixot o Jan i Trencapins, entre d'altres. Aquesta revista que va publicar-se per primera vegada als anys seixanta ha arribat als 1192 números. 

El Saló del Còmic a més ens dóna la oportunitat de descobrir exposicions, tallers, conferències, trobades amb autors, dibuixants, guionistes i actors de culte. Però també de visitar innumerables estands que ens aproparan còmics, revistes i llibres tant del passat com del present. En general ens brinda la oportunitat de remenar i gaudir d'un ambient entranyable mentre descobrim còmics que no recordàvem que havíem llegit de petits o noves obres que ens satisfaran. Així que el proper cap de setmana si t'agraden els còmics aquesta és la teva oportunitat d'acostar-te a la Fira de Barcelona i gaudir d'aquest món en directe.