Translate

dimarts, 18 de desembre de 2012

Hänsel i Gretel irrompen al Cinema

Ja fa temps que es va filtrar l'adaptació del famós conte Hänsel i Gretel, i el 2013 podrem gaudir de veure'n el resultat. L'adaptació dels Germans Grimm va ser famosa per adaptar de l'oralitat a l'escriptura una llegenda popular. Un pas fonamental per ajudar a no perdre els milers de contes i històries que circulaven per Europa al llarg del segle XIX. Ara, la pel·lícula prova de nou a adaptar-se als nous formats on es recupera aquella essència dels contes orals, on es destaca la foscor i els perills, tal i com feien els contes primigenis. I ben lluny de l'òptica que Walt Disney ha donat i ha imposat en la concepció del món del conte. Estarem doncs expectants a aquesta versió. Llarga vida al món dels contes!


dijous, 13 de desembre de 2012

Medalla d'or a una pionera: Mercè Escardó i Bas

No és cap secret que la meva mare és escriptora, bibliotecària i contacontes. Tampoc ho és que és una persona exemplar que transmet les ganes de lluitar, viure, créixer i no conformar-se a tothom que té a l'abast, es deixi o no es deixi. Ella que ha estat pionera en el món de la bilioteconomia, única a l'hora de transmetre el què ha après i encara aprèn i singular a l'hora de  defensar i dignificar la tasca d'aquells que usen la lectura, els contes i la literatura com a eina de creixement. I en un moment mancat de valors, on el món s'agita per trobar de nou el seu camí, a Parets del Vallès  alguns s'han atrevit a simbolitzar aquest reconeixement. I és que allí és on s'ha materialitzat aquest essència: la Biblioteca Infantil i Juvenil de Can Butjosa. Un lloc únic i especial, per no solament l'ambient que s'hi respira sinó perquè allí el creixement, la lectura i els contes no són uns simples passatemps d'infants i joves sinó que són l'esquelet on aquests conformen el seu creixement. I ara, a Parets del Vallès han volgut simbolitzar aquesta tasca. Aquesta complicitat d'un poble/ciutat amb una manera de fer. Potser perquè allí els equips municipals que hi ha hagut i, hi ha, han viscut en primera persona aquesta màgia que es respira a Can Butjosa. I per això mai han deixat de lluitar per protegir aquest indret per integrar-lo en la seva essència com a municipi. Al final la medalla d'or no és sinó un símbol que lluny de fer créixer l'ego, el què fa és convertir-nos en còmplices. Còmplices de la perspectiva d'un món millor. Amb la premissa i el convenciment que hi ha altres maneres de fer les coses, altres maneres d'afrontar la vida. I en aquesta medalla hi recauen les il·lusions, essències de tots els que allí hem crescut. Segurament us penseu que exagero. Però els que ens coneixeu sabeu que em quedo ben curt. Així que felicitats Mercè Escardó i Bas, felicitats Parets del Vallès i a tots els que no ens conformem amb el món que ens envolta. Perquè encara queden persones en aquest planeta que creuen en les fades. Jo hi crec, i tu?

dimarts, 11 de desembre de 2012

Arrow: l'arquer més famós salta al món de les sèries de moda

En plena opulència del món del còmic que està fent un tour de force amb l'actual inèrcia del cinema a rescatar velles històries per fer remakes (Robocop, Total Recall, Lolita, Let me in, Psicosis, El Planeta dels Simis, etc) apareixen les adaptacions de certs personatges que fins ara havia estat complicat materialitzar. Malgrat certs intents lamentables, com Ghost Rider i Green Lantern, les adaptacions de còmic han sabut esprémer les capacitats de les noves tecnologies complementades amb bons guions: Batman, Thor, Capità America, Spiderman 1 i 2, X-Men, entre d'altres.

Però els superherois i les sèries no han acabat de portar-se massa bé. Fins ara. Actualment podeu trobar en antena en plataformes de pagament l'adaptació de Green Arrow, la història del famós Oliver Queen. Aquesta sèrie ha sabut combinar una adaptació ferma en un context actual de crisi, amb una gir més fosc i menys colorista que el còmic original. Seguint les passes de Batman de Nolan, trobem un personatge que afronta el seu passat amb secrets, dubtes, agressivitat i la missió de canviar el futur de la ciutat on viu. No us la perdeu, ja que de moment, sembla ser un producte solvent amb una història ben adaptada, guions complerts i girs emocionants. La factoria DC contraataca en el món de les sèries.


dilluns, 10 de desembre de 2012

Els últims gegants, François Place

Ara que s'aproximen dates on ens tornem bojos pensant què regalar a les persones que formen part de la nostra vida, val la pena tenir en compte petits tresors que viuen i passen desapercebuts entre la multitud d'objectes -la majoria inútils- que el sistema ens posa a la vista per comprar. Sé que molts voldreu comprar les últimes innovacions pel que fa a telefonia, informàtica i llibres. No està malament tenir en compte els novetats. Però no us oblideu que els regals especials mai estan a l'abast de la vista.

Vaig llegir aquest conte quan era petit. El vaig agafar d'amagat de la biblioteca persona de la meva mare, una escriptora i bibliotecària com no n'hi ha hagut mai. Però sobretot una persona amb una connexió màgica i única amb el món de la lectura, els llibres i les grans històries. Des que vaig tocar aquest llibre hi he tingut una relació especial. Els gegants formen part del meu univers. D'aquell univers que tots imaginem i creem a partir de petites peces tal i com un trenca closques. Els gegants apareixen a la majoria de les meves novel·les, i, de fet un dels personatges de la La Llàgrima de la Lluna, l'Ugvar en recull el testimoni.

Aquest conte de François Place narra les aventures d'Archibald Leopold Ruthmore que un bon dia compra una dent estranya a un mariner. Ambientada a finals del segle XIX, aquesta història s'intensifica al ritme que el protagonista ressegueix el fil de diversos testimonis que asseguren l'existència dels gegants. La rigorositat de plasmar en text i il·lustracions aquell sentiment d'investigació, col·leccionisme i folcloric que va portar a explosionar com l'antropologia i la museologia, l'autor ens trasllada subtilment a un món on la modernitat expulsa tot rastre de màgia, de sorpresa i de color. Però el nostre aventurer ens demostrarà que cal resseguir l'estel de les nostres conviccions per no perdre el camí de rajoles -que siguin del color, que siguin- sempre ens porten a descobrir quelcom màgic.

Així que si voleu fer còmplices d'aquest tresor, busqueu-lo. No el trobareu a les estanteries dels més venuts. Però quan el tingueu a les mans us transmetrà la força que hi conté. Una força que no trobareu ens els bestsellers més venuts, comentats i explotats del mercat literari.