Translate

divendres, 8 de novembre de 2013

Ender's Game: El Joc d'Ender assalta el cinema

Finalment ha arribat a la gran pantalla l'adaptació de la primera formidable novel·la de la famosa saga d'Orson Scott Card que ens situa l'any 2070 quan la humanitat lluita per la seva supervivència contra una raça extraterrestre. El món s'ha unit sota una aliança que governa el planeta i al mateix temps viu períodes de lluites internes pel poder. Enmig d'aquesta situació, un nen Andrew Ender Wiggin ha nascut per ser entrenat i per ocupar el seu lloc en la batalla contra els invasors. Però la seva batalla rau dins seu on els sentiments envers els seus germans s'enfronten... Us perdreu l'adaptació a la gran pantalla d'aquesta gran història?



dijous, 31 d’octubre de 2013

Castanyada: calor i fred de temporada!

Sovint ja ens costa recordar que antigament la castanyada se celebrava enmig d'un ambient fred, els moniatos i les castanyes eren una remei ideal per tal de combatre'l. Ara però ens hem acostumat a viure unes temperatures ben caluroses i la Castanyada lluita per sobreviure en un ambient més aviat tèrbol arran de la major acceptació de la celebració anglosaxona del Halloween, any rere any. Però la Castanyada és una tradició antiga, que s'adapta als climes i a les noves modes culturals. Per tant no és d'estranyar que en algun racó de catalunya algú vegi una castanyera foragitant als disfressats espectres de Halloween. Celebreu, el que celebreu, feu-ho amb la gent que estimeu. Bona Castanyada!

dilluns, 28 d’octubre de 2013

A punt la nova pel·lícula de 'Els Jocs de la Fam: en flames'

La esperada segona part de la pel·lícula basada en les famoses novel·les ja està a al xarxa. En aquest film veurem com Katniss i Peeta no tenen temps de celebrar la seva victòria ja que són cridats a participar en l'edició especial del 75è aniversari dels Jocs de la Fam que reunirà a tots els guanyadors perquè s'enfrontin entre si. Aquí en teniu el tàriler, gaudiu-ne fins a la seva estrena el proper 22 de novembre.


dijous, 10 d’octubre de 2013

I, Frankenstein: dimonis, àngels i altres éssers

Aquesta pel·lícula que s'estrenarà ben aviat sembla arribar una mica tard. Després de viure un cicle de revisions de personatges literaris adaptats a un ambient gòtic i molt edulcorats com els productes Van Helsing, La Lliga dels Homes extraordinaris, Sherlock Holmes o Els Mosqueters, entre d'altres. Així doncs veurem un monstre de Frankenstein que enllaça amb la pregunta de què passa amb ell un cop es venja del seu creador? Segur que més d'un s'ho ha preguntat alguna vegada pel que teniu la oportunitat amb aquest film de resoldre els vostres dubtes. Així trobareu un Monstre de Frankenstein encarnat per Aaron Eckhart que es dedica a combatre dimonis, àngels i altres éssers reanimats....
 

dilluns, 12 d’agost de 2013

Pacific Rim: Robots i Aliens espectaculars!

Sóc de les generació de nens crescuts amb màgia, contes, còmics i robots colossals. Quan era petit em llevava ben d'hora els dissabtes per veure els dibuixos animats japonesos que TV3 emetia als matins. Sovint oferien pel·lícules, i moltes d'elles incloïen robots descomunals. No solament parlo de Mazinger Z, Iron Man 28, Transformers sinó de tots els productes anime com la saga Godzilla, VoltronRobotech que versaven sobre aquestes màquines i alienigenes. Ja de gran vaig poder gaudir de la saga Evangelion tot una font d'inspiració pels creadors de Pacific Rim. Pel que, evidentment quan vaig estar al cinema i vaig començar a veure Pacific Rim vaig saber que era un gran producte.

Guillermo del Toro ens ofereix un film molt ben estructurat. Un inici trepidant que ens posa en antecedents sense perdre temps, una acció mesurada i colossal que et deixa sense alè. Els monstres i les baralles són senzillament magnifiques. Unes autèntiques obres d'art digitals. Detalls d'atrezzo descomunals com el desgast dels vestits dels pilots, o els elements metàl·lics de les cabines de pilotatge. Un argument sòlid amb tics de 'top Gun' però en comptes del mític enfrontament Maverick-Ice Man per avia'm qui és més bon pilot d'avió tenim uns consternats pilots de robots que lluiten per salvaguardar el món. Tocs d'humor, propi del director amb els seus actor fetitxe,  Ron Perlman, que transmet aquell aire perquè la pel·lícula respiri. Dues hores emocionants de les que solament els darrers 10 minuts finals es fan pesants.  Si us agraden els robots, creieu-me aquesta és la vostra pel·lícula. Un film on tot allò irreal sembla real.


diumenge, 4 d’agost de 2013

World War Z: little world in a mini war with something similar tozombies or chikens

Bàsicament era impossible que els greus problemes entre guionistes, directors i productors no es plasmés a la pel·lícula final. Després de tant temps esperant aquesta adaptació de la genial novel·la de Max Brooks tinc la certesa que la pel·lícula que vaig veure no té res en comú amb la història escrita. Mentre la grandesa de la novel·la rau en l'exercici periodístic que suposa narrar mitjançant entrevistes a diferents personatges la història global del món en la seva lluita contra els zombies, el film es converteix en una oda línial amb Brad Pitt com a centre egocèntric. Realment un problema que fa que només la part inicial de la pel·lícula sigui trepidant i, la resta, bastant avorrida.

Molts crítics han comparat el producte amb un producte de marketing que promociona un videojoc ja que Brad Pitt recorre 4 fases ben clares per cloure l'acció del film. Un gest més propi de videojoc que no pas del setè art... Entre elles el fil conductor és fràgil: les dues fases inicial (com es propaga la pandèmia i com surten a buscar respostes) resulten emocionants i trepidants. Les altres dues fases (com troben una 'vacuna' i com resolen la trama dels protagonistes) és més aviat sossa i gairebé frega el ridícul. 

Malgrat tot no és una mala pel·lícula tenint en compte les dificultats i falta de direcció que ha patit el film. Tot i que és una llàstima que no s'haguessin atrevit a fer un producte més similar a la novel·la. No hi tenien res a perdre. Ja que el format narrador del llibre en una pel·lícula estil documental hagués estat una obra mestre. I ens hem quedat amb un film d'acció per passar l'estona...

dilluns, 22 de juliol de 2013

Llarga vida a la sèrie B

Fa poc hem viscut un boom de les sèries 'B' en aquest cas va ser Sharknado qui va demostrar que en el món de la televisió tot és possible. I lluny dels taurons que assolen L.A. empesos per la força d'un tornado queden diferents productes que ens recorden que en el llenguatge audiovisual tot és possible. Estem a punt de veure com el gènere zombie rebenta totes les taquilles mundials amb l'esperada adaptació de 'World War Z' produïda per Brad Pitt i que agafa -ben poc- la idea del llibre original i homònim de Max Brooks. Els zombies són uns elements estrella dels productes de sèrie 'B', com ho han estat els els homes llops i, fins i tot els superherois (o és que nor ecordeu a batman i robin amb pijama fent veure que escalen un gratacels o un Spiderman ridícul atrapant amb xarxes els seus enemics?).

 Ben aviat s'estrenarà Pacífic Rim, que agafa els monstres gegants i els robots i els posa enmig d'una superproducció firmada per Guillermo del Toro, mentre a la Comic Con de San Diego s'anuncia que Godzilla té un nou projecte. Sí, i també que Superman i Batman compartiran per primer cop en la història del cinema, una pel·lícula. La sèrie 'B' és la cantera de la grans superproduccions, i és per això que no es pot obviar què hi ha en aquest gènere. Potser hi trobem grans pel·lícules com la última que m'han recomanat 'Dog Soldiers'. Llarga vida a la sèrie B!

divendres, 28 de juny de 2013

Superman: The man of steel.

Sóc dels que pensava que Superman mai més comptaria amb un film decent després del clàssic protagonitzat per Christopher Reeve, i el mateix devien pensar els que produir i realitzar la infumable i desgraciada pel·lícula de Superman Returns. Un film que lluny d'entendre el clàssic va decidir reinventar un Superman sincerament patètic.

La nova versió, The Man of Steel, és capaç d'incorporar l'essència de la clàssica de 1878 i així anar un pas més enllà. Incorpora lña trama inicial i lluny de tornar-la a explicar es basa en els detalls que la història cinèfila original va passar de llarg. Així el nou film ens regala una explicació pausada de què va passar amb Krypton, per què envien a Kal-el a la Terra i de com Superman acaba trobant la seva essència entre els gels d'un dels pols. Així mateix s'esplaia posant les bases que descriuen al general Zod.

A més, ofereix un espectacle visual com mai, l'home d'acer rebentant tot el que troba al seu pas. lluny queden le smitges tintes d'efectes especials limitats. Aquí la batalla és èpica i els límits de superman ben pocs, recuperant així l'essència d'aquest personatge.

Ara bé, ja que DC ha aconseguit finalment consolidar personatges a la pantalla com Batman (Christian Bale), Arrow ( Stephen Amell) i Superman (Henry Cavill) potser es podria plantejar començar a fer com Marvel i fer una gran superproducció adaptant algun crossover global com 'Kingdome Come'. Això si, segurament hauria de rescatar a Green Lantern (Ryan Reynolds) -malgrat el film és realment un insult a la intel·ligència.- i trobar algun caràcter descent per fer a Super Woman, Flash i la resta de membres de la Lliga de la Justícia.

En definitiva, els personatges de DC han fet un pas de gegant, un pas propi de l'home d'acer:


dimecres, 12 de juny de 2013

The Following: campiona de la temporada de sèries 2013

Certament al llarg d'aquesta temporada hem tingut diferents moments apoteòsics pel que fa a sèries de televisió. Evidentment les ja veteranes Games of Thrones i The Walking Dead han passat amb èxit -totalment immerescut segons la meva modesta opinió- la prova de la temporada 2013. Fins i tot, sèries com Revolution o Person of Interest, han aguantat bé la sacsejada que noves propostes han fet al panorama televisiu. Però si ens centrem en valorar les noves entrades en escena trobem bones rebudes d'Arrow -una sèrie sense pretensions però amb un perfil marcat de divertimento-, però molt lluny i amb una clara victòria trobem The Following. Kavin Bacon s'adapta a la petita pantalla amb un drama criminal -brutal i de psicopatia pura-  que és impossible que deixi a ningú indiferent. Sota la premissa 'ningú està fora de perill' els personatges d'aquesta sèrie interactuen, uns per assassinar i els altres per salvar vides. Enmig d'aquests dos grups trobem mort; una mort que arriba de forma indiscriminada. Així que si teniu ganes de `patir visioneu la primera temporada d'aquesta sèrie que amb l'excusa d'invocar a Edgar Allan Poe crea una atmosfera freda, mortal i sàdica. Això si, sense ser explícita sinó d'una violència dramàticament implícita.


divendres, 31 de maig de 2013

Estrena de WWZ a Barcelona: apocalipsi Zombie


Impressionant el cartell que Paramount Pictures ha fet per promocionar l'estrena de l'esperada arribada al cine d'una de les bíblies del gènere zombie: World War Z de Max Brooks. Com podeu veure han sabut conjugar l'apocalipsi amb un dels monuments emblemàtics de la ciutat: la sagrada família. No hi ha paraules per descriure més aquest fenomen, així que gaudiu del cartell i esperem que un cop estrenada (2 d'agost als cinemes) hagi valgut la pena tanta campanya i tantes complicacions al voltant d'aquest film zombie.

dilluns, 27 de maig de 2013

Game of Thrones: 3a temporada 'Tempesta de narcolèpsia'

Certament les expectatives per veure la 3a temporada de l'adaptació televisiva de Games of Thrones eren altes, malgrat la 2a temporada ja va deixar clar que l'acció no era un ingredient d'aquest menú de petita pantalla. Però a mesura que avança la 3a temporada podem veure que lluny de posar remei a les mancances que han precedit la sèrie de televisió, aquestes s'estan accentuant. Al llarg dels primers episodis trobem diàlegs interminables, escenes estàtiques, gens d'acció i encara menys ni una batalla. Sort que estem parlant de l'adaptació del primer dels dos llibres de la tercera part anomenats 'Tempesta d'Espases' (A Storm of Swords), perquè amb la poca voluntat de guionistes i productor de fer cap esnea digne de lluita aviat rebatejarem aquesta temporada com 'Tempesta de Narcolèpsia' ( A storm of Narcolepsy).  

Ho sento, molts dieu que sóc molt negatiu i dur parlant d'aquesta sèrie, però cal ser honestos. Sincerament he llegit els llibres un munt de vegades, i feia anys que esperava que algú s'atrevís a adaptar aquesta sèrie, però no entenc com ho han fet ignorant un dels principals ingredient de l'èxit de la novel·la: l'acció i la trama trepidant. Entenc que ha de ser molt difícil adaptar aquestes trames tant complicades que afecten centenars de personatges, però com pot ser que facin aquests diàlegs soporífers que no condueixen a res? No vull fer cap spoiler pel que no parlaré de casos concrets, un fet que deixo al debat de cadascú. Però hi ha un munt de diàlegs i situacions que són de càmera estàtica, que no condueixen a res i no aporten res a la trama principal. la sèrie s'ha convertit en una mena de drama, morbós (perquè amb una escena de tortura i amb prou feines alguna altra eròtica, massa gent queda contenta) i avorrit. I els que no ho voleu admetre és que la grandesa de la història no us deixa veure que HBO i el mateix Geroge R.R. Martin ens estan prenent el pèl. Ara per ara, només la història de Daenerys aguanta els actuals capítols en emissió i això que els Imaculats de la sèrie de TV són ridículs comparats amb els guerrers que el mateix autor ens explica a la novel·la. Si tot continua així, aviat els personatges de la sèrie de Game of Thrones faran una rotllana hippie, per divagar sobre la naturalesa, l'univers i les emocions, i decidir així el futur dels Set Regnes.

dimarts, 21 de maig de 2013

Los Viajes de Tuf, de Martin R.R. George

Feia temps que no gaudia d'una lectura tant divertida, entretinguda i excepcional. Els Viatges de Tuf és sense cap mena de dubte una obra mestre. Un recull de relats curts que expliquen les aventures de Tuf un mercader de l'espai que navega amb la seva nau 'Cornucopia de Mercancías Excelentes a Bajos Precio' i que es veu immers en unes aventures trepidants quan acaba en una missió per rescatar una nau única l'Arca. Tuf, un home corpulent i calb, que té una eloqüència sense límits i una ironia realment divertida, viatja amb els seus gatets i té una predilecció especial per als jocs d'estratègia així com pels bolets. George R.R. Matrtin viu al seva època daurada per 'Cançó de gel i foc' -merescuda pel que fa les novel·les, injustificada pel que fa la sèrie de televisió- però al cap i a al fi aquesta petita obra de 1976 és un tresor comparable a les seves sagues de fantasia. No us perdeu doncs aquesta novel·la que és sense cap dubte una obra mestre de la ciència ficció.

divendres, 19 d’abril de 2013

Sant Jordi: molt més que llibres!

El meu llibre!
Un Superman Soviètic
Ara que s'acosta la Diada de Sant Jordi és el moment de buscar algun llibre especial per aquelles persones que estimem. I és que al final, els catalans, hem aconseguit mantenir una de les tradicions més boniques de la nostra història: regalar flors i llibres en senyal d'amor. És per això que us deixo unes quantes portades de llibres recomanables. Entre els quals, ja em permetreu la llicència, hi figura el meu. A més us convido a veure l'apartat Recomanacions de Nabímia, ja que hi trobareu tots els llibres i còmics  que m'han fet vibrar i us recomano per tal de compartir-los amb qui creieu oportú. Estic segur que trobareu allò que busqueu. Ara bé, com ja sabeu alguns, aquí no hi trobareu les novetats del Sant Jordi sinó més aviat les recomanacions del que per aquesta Diada no podeu deixar de regalar. Alguns són llibres antics, alguns fins i tot descatalogats, però són autèntics tresors que de ben segur gaudireu o ajudareu algú en gaudeixi. Bona cacera, espero que trobeu el què busqueu!

dilluns, 15 d’abril de 2013

Saló del Còmic 2013: renovar el concepte o perdre tot el sentit


Després de la celebració del Saló del Còmic d'enguany i un cop he vist tot el què s'ha publicat sobre aquest tema crec que és necessari aportar una visió diferent de l'esdeveniment. Així, la majoria parla de les novetats, del què hi ha trobat i de si ha estat un èxit o no de participació. És innegable que superades les 100.000 visites el Saló és un revulsiu per l'economia de la ciutat, sobretot, tenint en compte el moment de crisi que vivim. 

Ara bé, el Saló del Còmic és un model sense cap risc ni aposta. Any rere any, els visitant fem que la xifra creixi i que la organització sigui alabada per tots els mitjans de comunicació. Una bona notícia tenint en compte que el moviment 'freak' és qui està salvant els mobles en aquests moments de crisi: còmics, videojocs, llibres, disfresses, modelisme, etc. Però l'organització malgrat deu cobrar unes xifres estratosfèriques als expositors que s'instal·len al Saló del Còmic, aposta ben poc per innovar. Enguany les exposicions no aporten res a un públic que realment necessita que li ofereixin quelcom més. L'exposició del Far West és el que en museografia es coneixeria com un despropòsit, no tenia cap tipus de discurs, de línia de contingut. L¡ambientació era limitada, en un recinte fred que no oferia al visitant cap tipus d'emoció. Amb lo senzill que hagués estat construir un fort? Es van limitar a posar una dilig¡ència i a clavar quatre fletxes d'atretzzo a una paret de cartró pedra. Moltes de les portades i originals del Far West estaven reciclades d'altres anys. Els panells d'informació feia resum soporífers sense aportar cap informació substancial. A la exposició dedicada a Superman ni tan sols expliquen el posicionament ideològic, les anècdotes dels episodis radiats als EUA, ni tan sols juguen a fer un paral·lelisme amb Nietsche, ni amb el moment de creixement del món occidental i l'enfrontament entre blocs després de la Segona Guerra Mundial. Així doncs em pregunto si les exposicions només serveixen per exposar originals que s'estalviin els textos i els panells, ja que si preguntaves a la gent que estava allí segurament el 75% dels visitants ni se'ls van llegir. 

Em resulta trist que l'organització no sigui capaç de pensar en un model diferent. On no solament es reuneixin expositors sinó on s'ofereixi una experiència al visitant. Perquè al final és gràcies al visitant que aquest saló creix. I val la pena que es tingui en compte si no es vol explotar el mateix model. On han quedat aquells salons reivindicatius del gènere amb exposicions arriscades i realment posicionades que lluitaven per fer-se un lloc al món del còmic? Aquells salons que omplien l'Estació de França no solament amb estands per vendre llibres sinó amb unes exposcions que podien comparar-se amb grans exposicions da nivell museogràfic a d'altres més formals i conegudes dins d'aquest àmbit? El Saló del Còmic d'enguany m'ha deixat una bona sensació, la gent, les troballes de còmics antics, les varietat de materials i estils, les firmes d'artistes, però un regust amarg que em sembla un preludi a que algú no vol arriscar-se a millorar ni a compartir de veritat una experiència inoblidable amb el visitant.

dimarts, 9 d’abril de 2013

Hora cero: qualitat sense futur

És una llàstima que les anàlissis de si una sèrie de televisió només sorgeixin de la capacitat d'aquesta d'encantar espectadors des del primer episodi. La dependència de les cadenes amb la quota de pantalla és tant gran que ja ningú es planteja si el producte té qualitat o no. Recordem que les majories no sempre tenen la raó (i sinó recordeu que va passar el 1933 quan la majoria del poble alemany va donar el poder -de forma democràtica- a Adolf Hitler). El fet que una sèrie no sigui massivament seguida no implica que no sigui bona. I és una llàstima que les cadenes de televisió no tinguin clar aquest criteri. Perquè la televisió no seria una merda si intentés anar més enllà de col·locar productes que a la majoria agraden i apostés més per la qualitat. La caiguda de sèries de tlevisió és recentmente scandalosa. L'últim exemple ha estat el producte 'Hora Cero' que malgrat ABC la va vendre com una gran aposta la va cancel·lar després d'emetre el tercer episodi als EUA. I la pregunta és, es tracta doncs d'una bona sèrie? Si. És espectacular? No. És el més original del món? No. Té un bon guió? Sí. En definitiva la sèrie aposta per una trama d'aventures amb tocs apocalíptics i el vell secret de la rumorologia ocultista del III Reich. Una premisa que posa en joc experiments que desafien el futur del món.  No és una base original sinó una fòrmula usada però almenys està ben resolta. Per exemple, The Walkind Dead va aconseguir que la seva segona temporada fos un fracàs a nivell de qualitat de la trama, rodatge, ambientació, guió, etc. i malgrat tot va aconseguirt mantenir els seguidors gràcies a què el còmic ha mantingut una base improtantíssima d'incondicionals. Però per desgràcia si el factor qualitat es tingués en compte -i no solament els espctadors que té una sèrie- TWD hauria d'estar cancel·lada per la mala qualitat de la seva segona temporada.

Malgrat tot sembla ser que FOX Espanya ha assegurat que emetra la 1a (i única) temporada completa de la sèrie. Veurem si compleixen la promesa.

Recordeu altres sèries assassinades? Jherico, Firefly, Alcatraz, Carnivàle, Deadwood,


dimarts, 2 d’abril de 2013

A punt per retornar als Set Regnes: 3a temporada de Game of Thrones

El passat 31 de març es va estrenar als EUA la darrera temporada de Joc de Trons. El proper 9 d'abril s'estrenarà a l'estat espanyol si bé molts ja han pogut gaudir del primer episodi en sessions 'premiere'. Tots els que hagueu llegit els llibres sabreu que aquesta tercera temporada és quan els de HBO es juguen realment la vida d'aquest projecte ja que el tercer llibre 'Tempesta d'espases' és sense cap mena de dubte el millor de tots. No solament arran dels girs espectaculars en la trama principal sinó pel seu equilibri entre acció i conspiració. Una de les coses que més em preocupen és com han fet aquests d'HBO les emocionants escenes de lluita que amaren per complet aquesta entrega? Com supliran la falta d'acció que fins ara ha imperat al ritme de la sèrie i que a tants ens ha costat de digerir? Haurem d'esperar a veure-la per sortir de dubtes!


dimarts, 19 de març de 2013

WWZ de Brooks, Max

Aquesta història de zombies publicada el 2006 és sense cap mena de dubte una de les obres de referència del gènere. Planmtejada com un recull d'entrevistes (d'aquí el seu nom 'World War Z: An Oral History of the Zombie War') ens explica com el món va afrontar l'apocalipsi i gairebé extinció de la raça humana. El entrevistador relata, en primera persona, com va decidir fer aquest llibre de memòries i a partir d'aquí ens av explicant a qui entrevista sempre de forma cronològica perquè tinguem una visió global però linial de com va passar tot.

No sé com serà la pel·lícula que Brad Pitt ha impulsat, però de moment al lectura d'aquest llibre és realement una gran experiència. En un moment on el gènere zombie gaudeix de molt bona reputació -malgrat ja som molts els que estem farts de l'adaptació (sovint patètica) de The Walking Dead- l'estrena d'aquest film ambiciós demostrarà si el gènera ha arribat al seu límit o no. El film s'estrenarà aquest estiu si bé havia d'haver-se estrenat el desembre de 2012. No és un secret que a banda dels elevats costos Brad Pitt, actos i productor, ha obligat a rodar noves escenes i fer un nou muntatge descontent amb el primer producte que es va muntar.

En definitiva, llegiu-vos el llibre. Sincerament és una obra mestre dins del gènere. Potser per la seva capacitat de no ser redundant, ni pesat ni tampoc irreal a l'hora d'explicar segons què. Una autèntic apocalipsis narrat amb caires periodístics que es situa al costat de Feed com un dels llibres més bons del gènere zombie.


dilluns, 25 de febrer de 2013

Argo: la recompensa a la bona feina.

El film ARGO s'ha endut l'estatueta a la millor pel·lícula al llarg de la gala dels Oscars de Hollywood. Un reconeixement que malgrat acostuma a ser sempre un tema purament comercial i malgrat la repercussió que té arreu del món es tracta d'un món endogàmic, purament americà, on ells fan i desfan sense tenir en compte la resta del món cinematogràfic, no deixa de ser un reconeixement important. I malgrat tants Oscars han anat a parar en mans de films lamentables, cal remmarcar que ARGO és una pel·lícula que malgrat no ser esepctacular es mereix aquest guardó. Una opció per veure en qualsevol moment, sempre i quan no hi hagi un filnm de zombies, ciència ficció o fantasia pel mig, així que quins serien els vostres Oscars freaks?  Un oscar per Stake Land, per la seva visió intimista d'un món apocalíptic? O per Pandorum, un exercici de ciència ficció que es capaç de sorprendre'ns? Una menció pels The Avengers? Què més hi afegirieu? Warrior, Els Jocs de la fam, The Road... La llista la fem nosaltres!

dimecres, 13 de febrer de 2013

Confesso: he deixat de mirar The Walking Dead

Així és. Sóc honest i després de defensar a capa i espasa aquesta sèrie, de gaudir d'una primera temporada trepidant i d'aguantar de dues temporades i mitja de mediocritat ja puc confessar de forma oficial que he deixat de mirar aquesta sèrie. Les meves raons? Per exemple una segona temporada lamentable d'on només se salven dos o tres episodis i on els guionistes i productors juguen a fer-nos perdre temps; el tema de Sophie es podria haver resolt ràpidament, i els diàlegs interminables, episodis sencers per treure un zombie d'un pou, etc són indigeribles. Pel que fa a la tercera temporada tornen els tics lamentables de perdre temps, que si Rick es torna boig, que ara ens ataquen, que ara arriba un grup nou, que ara patim per si hem d'integrar o no aquest grup nou, ara un s'enfada i ara l'altre, que si un es perd, que si se'n perd un altre, que si al poblat de the Governator sembla que hi hagi menys gent que al desert del Gobi, els homes del Governator maten a un batalló sencer de l'exèrcit americà però no poden repel·lir l'atac del Rick i companyia que són quatre desgraciats amb granades de fum, que si mai ensenyen de què viuen, que si ara apreix un hort sencer al mig de la presó sense importar el pas del temps, la inversió de temps ni el què suposa un hort; i així una llarga llista de tòpics, prejudicis i incoherències dins d'un guió fet amb molt poca passió.

Em fa ràbia que menystinguin el nivell d'exigència dels freaks. Em fa ràbia que es pensin que poden retallar pressupost i ells fer guions expressament per perdre el temps i que els fans continuarem mirant la sèrie igualment. Senyors, que en  J. J. Abrams ens va regalar una llçó impagable amb LOST i és la següent: no aguantem ja incondicionalment cap sèrie de televisió perquè ens acabin enganyant, decebent i a sobre maltractant amb un producte de baixa qualitat. Ho sento, sóc freak, orgullós de ser-ho i amb uns nivells d'exigència ben alts. Així que si The Walking Dead vol dedicar-se a perdre temps, a fer episodis amb diàlegs lamentables, amb una trama avorrida i inconsistent, amb situacions que no són coherents amb la pròpia trama, que no comptin amb mi.

Sempre em quedaran els còmics originals, i altres productes de Zombies. De ben segur no hauran tingut tant èxit com aquesta sèrie, però no em deceben. I aixó, és el que compta. Així que adéu The Walking Dead, aquesta serà la teva última entrada al meu blog.


dijous, 7 de febrer de 2013

Stake Land: una visió intimista de l'apocalipsi

Feia temps que volia veure aquest film. Una pel·lícula que ni tan sols es va estrenar a Catalunya. I que ha passat sense pena ni glòria per les plataformes de televisió digital. Però  un cop  vist, al meu parer, és una autèntica joia. Un film que narra l'apocalipsi des de la perspectiva intimista d'un dels seus personatges. No s'entreten en l'explicació del com ni per què, sinó senzillament t'apropa a un món derruït, ple de violència, mitjançant una música excepcional, unes imatges d'extrema bellesa. La llum i el so són els grans elements d'aquesta història. I mai abans havia vist una pel·lícula similar. Així que si teniu la oportunitat vegeu-la avia'm què us sembla:


dilluns, 4 de febrer de 2013

Ghost Rider: la pitjor adaptació del món Marvel

Quan vaig veure que Nicolas Cage i Eva Mendes protagonitzarien la primera adaptació d'un dels meus superherois prefereits vaig seguir el projecte de la pel·lícula Ghost Rider amb molt d'interès. Ara bé, després de veure-la la decepció va ser profunda. Nicolas Cage no dóna la talla en un projecte per encarnar al mític Jhonny Blaze ja que la seva interpretació ridícula rebenta el drama d'un home que pacta a la desesperada amb el diable per salvar el seu pare. Però a més el guió és lamentable. L'únic que se salva són les espectaculars escenes de l'heroi de calavera flamejant rampant pels gratacels amb la seva moto.

Sempre vaig creure que haurien d'haver adaptat la segona història de Ghost Rider, la que tracta sobre la segona aparició del dimoni Zarathos que s'aferra a Danny Ketch quan la seva germana és atacada pels homes de Mirada Mortal. Una història moderna que explica d'on ve el dimoni, i que compta també amb el paper de Jhonny Blaze, més dur però com un guia espiritual del nou receptor del Motorista Fantasma.

Ara bé, l'altre dia em vaig emocionar perquè estava a punt de veure la segona adaptació del dimoni sobre rodes. La nova història dirigida per Mark Neveldine i Brian Taylor ja no prometia massa, del Currículum d'aquests dos personatges només en surten autèntiques misèries que no entenc com troben productors que les financin. Pel que per començar era desencoratjador, parlant clar, uns directors de merda intentant adaptar un dels superhherois més incompresos de l'univers Marvel. A tot això s'hi afefgeix el fet que el ploramiques de Nicolas Cage continua en el paper de Jhonny Blaze i Eva Mendes ni apareix (fet que encara devalua més el producte).

Vaig mirar la pel·lícula i per primer cop a la vida em vaig haver de forçar a a continuar veient-la fins el final. Una pel·lícula de merda, ridícula, sense cap sentit argumental, sense tenir res a veure amb el còmic, que crea un motorista fantasma animal, que gairebé ni parla, i un Jhonny Blaze lamentable que no aporta res a la trama que és innexistent. Si porten la moto de Blaze sobre una grua gairebé mitja pel·lícula! Ell no deia mai de muntar la seva moto en el còmic! A més tot plegat és com una paròdia de dos directors que van rebre un encàrrec per fer 'cash' i se'ls hi enfotia els fans, el còmic, les regles d'or per fer guions, etc. El que no entenc és com Stan Lee no ha muntat en col·lera. Aquesta pel·lícula fa bones les pitjor adaptacions de Marvel: Daredevil i Hulk. Espero que algun dia algú professional s'atreveixi a fer una pel·lícula mínimament decent del Motorista Fantasma. El personatge s'ho mereix i els fans també!

dilluns, 28 de gener de 2013

Catalonia: punt i final

Tot té un principi i un final. Sovint ens costa assumir aquest caràcter tant universal de la nostra existència. Darrerament, veiem com tants negocis han d'abaixar les seves persianes. Però és en els negocis dedicats a la cultura que especialment hi pretem certa atenció. Ara ha arribat el torn d'acomiadar-nos d'una llibreria emblemàtica, com és la Catalònia. No entraré en els detalls històrics del paper d'aquest centre al llarg dels seus 88 anys d'història; llibreria, editorial, epicentre cultural, etc. En cada moment aquest negoci ha actuat adaptant-se la context que li ha tocat viure. I en moment de prohibició ha imprès li distribuït llibres en català. Però ara li toca fer l'última transformació per adaptar-se a una nova realitat. Ha de desaparèixer per adaptar-se al moment actual.

No faré com molts el discurs fàcil de pèrdua d'identitat, de llegat històric, de repudia del mercat, etc. Ja que les coses en l'ens social passen per la situació que entre tots creem. I cal no tergiversar els discursos. La Catalònia era un negoci privat, -sí amb un caire cultural important i si em poses a escollir entre un McDonalds o una llibrera, evidentment escolliré la darrera-, un model de negoci mal gestionat darrerament (unes obres milionàries, el tancament del quiosc més gran de Catalunya, i una no especialització d'àrees, entre d'altres), la ciutadania compra els llibres que compra i per desgràcia, compren pocs llibres i primen les grans superfícies per fer-ho (els és igual si qui li ven el llibre sap alguna cosa de literatura, ja no busquen recomanacions i es basen en els darrers èxits), i la crisi, una crisi que ens afecta a tots de diferents maneres.

Ara bé, malgrat aquestes puntualitzacions us haig de confessar que jo vaig treballar al FNAC a l'àrea de llibres. I la falta de criteri, manca de fons literari en català, i la no especialització del personal era alarmant. I el que molts no saben és que malgrat per treballar a  l'FNAC i tenir un cert descompte, jo me n'anava quan lliurava a la Catalònia a comprar els meus llibres. Potser pel plaer de compartir una breu conversa amb algú del personal que hi treballava, pel plaer d'estar un lloc on els llibres no solament era mercancia per vendre i també per estar en un cau de llegat històric català.

Per tot això quan vaig publicar el meu primer llibre ( i únic, de moment) vaig decidir presentar-lo a la Catalònia. Perquè no cal reiventar-se la realitat ni edulcorar les percepcions, la llibreria Catalònia era un negoci amb les seves virtuts i mancances, però a aquells que ens agradava anar-hi, comprar-hi i tan sols passejar-hi, la trobarem molt a faltar. Molt.


dimarts, 15 de gener de 2013

Tercera Temporada de Game Of Thrones: corb de tres ulls

El 31 de març la cadena nord-americana HBO estrenarà la tercera temporada de l'adaptació televisiva de la saga de George R. Martin, Cançó de Gel i Foc. Un dia després Canal+ farà la seva estrena a la península Ibèrica. Esperem que aquesta nova temporada millori les mancances de la segona ja que la tercera part de la saga de novel·les, Tempesta d'Espases, és sense cap mena de dubte el punt àlgid de la història dels Set Regnes. Tots els que heu llegit els llibres podreu corroborar aquesta afirmació. Els dos llibres que componen la tercera part són una obra mestra. Una obra mestre que després decau, sense remei: Festí de Corbs és un gran fiasco i Dansa amb Dracs irregular i no està a l'alçada de l'obra de Martin. Pel que la sèrie de televisió que ha dividit la tercera temporada en dos (la 3a i la 4a temporada adaptaran la tercera part del llibre) té el repte de resseguir una trama que es complica exponencialment, l'aparició de nous personatges cabdals per l'esdevenir de la història i afrontar la pèrdua de tants altres personatges coneguts. En tot cas, l'escriptor continuarà supervisant les adaptacions. Un fet que no garanteix en absolut la qualitat d'aquestes tal i com la segona temporada va demostrar. Esperem doncs que aquest avanç en el què apareix ja el corb de tres ulls que somia insistentment en Bran sigui una bona premonició i no el símbol d'un fracàs anunciat. La gran avantatge és que els fans passi el que passi, veurem aquesta sèrie, estigui o no a l'alçada.


dimecres, 9 de gener de 2013

Pacific Rim: Robots i Monstres gegants!

Aquest nou any sembla que serà apoteòsic pel que fa a les estrenes de cinema de ciència ficció. Ja tenim a l'abast un seguit de tràilers que els que seguiu la meva pàgina a Facebook ja heu pogut veure. La nova proposta de M. Night Shyamalan, amb Will i Jaden Smith, After Earth; Oblivion amb Tom Cruise; la tercera entrega del ja afiançat Iron Man o la nova adoatpació de Robocop, amb una campanya viral impresionant darrere l'empresa fictícia i de la pel·lícula Omnicorp. Per cadascuna de les propostes hi podríem estar estona comentant, imaginant i deleitant els materials que ja existeixen per la xarxa. Però especialment m'ha cridat l'atenció una d'elles: Pacific Rim.

De petit solia llevar-me els dissabtes i diumenges ben d'hora, a les 7 del matí per veure els dibuixos animats que feien a Televisiód e Catalunya. Molts d'elles eren pel·lícules o sèries ambientades en mons futuristes amb robots, naus especials o monstres colossals. No solament parlo de Mazinger Z sinó també de Iron Man 28, Thunderbirds, Robotech, MASK o Transformers, entre d'altres.

És per això que al veure el tràiler de Pacific Rim, la nova pel·lícula de Guillermo del Toro, em vaig quedar completa i absolutament bocabadat. Així que sincerament crec que no us puc dir res més mireu aquestes imatges i ...


dijous, 3 de gener de 2013

Un amor zombie: Warm Bodies // L'R i la Julie

Ja fa mesos vaig recomanar un llibre especial "L'R i la Julie" d'Isaac Marion. Un llibre que em va enganxar per ser diferent. La història zombie que ens relata no edulcora la mort, el canibalisme dels zombies, sinó que el porta a un nivell nou i diferent. A la novel·la l'R es menja un noi i de sobte n'absorbeix l'amor per la seva nòvia: la Julie. A partir d'aquí comença un periple de canvis, de contradiccions i de situacions amarades d'humor. Ara, el monstre del Setè Art s'ha fixat en aquesta història.

L'1 de febrer de 2013 ens arribarà 'Warm Bodies' traduïda -altra vegada de la pitjor manera- 'Memòrias de un Zombie adolescente'. Aquí podeu veure el tràiler que de moment sembla plenament fidel a la història que ha escrit Marion. Un fet poc usual en les produccions americanes que sovint edulcoren i tergiversen les històries originals. Gaudiu d'aquest tràiler que explicita el tipus d'història diferent, innovadora i única que explica aquest relat: