Translate

dilluns, 25 de febrer de 2013

Argo: la recompensa a la bona feina.

El film ARGO s'ha endut l'estatueta a la millor pel·lícula al llarg de la gala dels Oscars de Hollywood. Un reconeixement que malgrat acostuma a ser sempre un tema purament comercial i malgrat la repercussió que té arreu del món es tracta d'un món endogàmic, purament americà, on ells fan i desfan sense tenir en compte la resta del món cinematogràfic, no deixa de ser un reconeixement important. I malgrat tants Oscars han anat a parar en mans de films lamentables, cal remmarcar que ARGO és una pel·lícula que malgrat no ser esepctacular es mereix aquest guardó. Una opció per veure en qualsevol moment, sempre i quan no hi hagi un filnm de zombies, ciència ficció o fantasia pel mig, així que quins serien els vostres Oscars freaks?  Un oscar per Stake Land, per la seva visió intimista d'un món apocalíptic? O per Pandorum, un exercici de ciència ficció que es capaç de sorprendre'ns? Una menció pels The Avengers? Què més hi afegirieu? Warrior, Els Jocs de la fam, The Road... La llista la fem nosaltres!

dimecres, 13 de febrer de 2013

Confesso: he deixat de mirar The Walking Dead

Així és. Sóc honest i després de defensar a capa i espasa aquesta sèrie, de gaudir d'una primera temporada trepidant i d'aguantar de dues temporades i mitja de mediocritat ja puc confessar de forma oficial que he deixat de mirar aquesta sèrie. Les meves raons? Per exemple una segona temporada lamentable d'on només se salven dos o tres episodis i on els guionistes i productors juguen a fer-nos perdre temps; el tema de Sophie es podria haver resolt ràpidament, i els diàlegs interminables, episodis sencers per treure un zombie d'un pou, etc són indigeribles. Pel que fa a la tercera temporada tornen els tics lamentables de perdre temps, que si Rick es torna boig, que ara ens ataquen, que ara arriba un grup nou, que ara patim per si hem d'integrar o no aquest grup nou, ara un s'enfada i ara l'altre, que si un es perd, que si se'n perd un altre, que si al poblat de the Governator sembla que hi hagi menys gent que al desert del Gobi, els homes del Governator maten a un batalló sencer de l'exèrcit americà però no poden repel·lir l'atac del Rick i companyia que són quatre desgraciats amb granades de fum, que si mai ensenyen de què viuen, que si ara apreix un hort sencer al mig de la presó sense importar el pas del temps, la inversió de temps ni el què suposa un hort; i així una llarga llista de tòpics, prejudicis i incoherències dins d'un guió fet amb molt poca passió.

Em fa ràbia que menystinguin el nivell d'exigència dels freaks. Em fa ràbia que es pensin que poden retallar pressupost i ells fer guions expressament per perdre el temps i que els fans continuarem mirant la sèrie igualment. Senyors, que en  J. J. Abrams ens va regalar una llçó impagable amb LOST i és la següent: no aguantem ja incondicionalment cap sèrie de televisió perquè ens acabin enganyant, decebent i a sobre maltractant amb un producte de baixa qualitat. Ho sento, sóc freak, orgullós de ser-ho i amb uns nivells d'exigència ben alts. Així que si The Walking Dead vol dedicar-se a perdre temps, a fer episodis amb diàlegs lamentables, amb una trama avorrida i inconsistent, amb situacions que no són coherents amb la pròpia trama, que no comptin amb mi.

Sempre em quedaran els còmics originals, i altres productes de Zombies. De ben segur no hauran tingut tant èxit com aquesta sèrie, però no em deceben. I aixó, és el que compta. Així que adéu The Walking Dead, aquesta serà la teva última entrada al meu blog.


dijous, 7 de febrer de 2013

Stake Land: una visió intimista de l'apocalipsi

Feia temps que volia veure aquest film. Una pel·lícula que ni tan sols es va estrenar a Catalunya. I que ha passat sense pena ni glòria per les plataformes de televisió digital. Però  un cop  vist, al meu parer, és una autèntica joia. Un film que narra l'apocalipsi des de la perspectiva intimista d'un dels seus personatges. No s'entreten en l'explicació del com ni per què, sinó senzillament t'apropa a un món derruït, ple de violència, mitjançant una música excepcional, unes imatges d'extrema bellesa. La llum i el so són els grans elements d'aquesta història. I mai abans havia vist una pel·lícula similar. Així que si teniu la oportunitat vegeu-la avia'm què us sembla:


dilluns, 4 de febrer de 2013

Ghost Rider: la pitjor adaptació del món Marvel

Quan vaig veure que Nicolas Cage i Eva Mendes protagonitzarien la primera adaptació d'un dels meus superherois prefereits vaig seguir el projecte de la pel·lícula Ghost Rider amb molt d'interès. Ara bé, després de veure-la la decepció va ser profunda. Nicolas Cage no dóna la talla en un projecte per encarnar al mític Jhonny Blaze ja que la seva interpretació ridícula rebenta el drama d'un home que pacta a la desesperada amb el diable per salvar el seu pare. Però a més el guió és lamentable. L'únic que se salva són les espectaculars escenes de l'heroi de calavera flamejant rampant pels gratacels amb la seva moto.

Sempre vaig creure que haurien d'haver adaptat la segona història de Ghost Rider, la que tracta sobre la segona aparició del dimoni Zarathos que s'aferra a Danny Ketch quan la seva germana és atacada pels homes de Mirada Mortal. Una història moderna que explica d'on ve el dimoni, i que compta també amb el paper de Jhonny Blaze, més dur però com un guia espiritual del nou receptor del Motorista Fantasma.

Ara bé, l'altre dia em vaig emocionar perquè estava a punt de veure la segona adaptació del dimoni sobre rodes. La nova història dirigida per Mark Neveldine i Brian Taylor ja no prometia massa, del Currículum d'aquests dos personatges només en surten autèntiques misèries que no entenc com troben productors que les financin. Pel que per començar era desencoratjador, parlant clar, uns directors de merda intentant adaptar un dels superhherois més incompresos de l'univers Marvel. A tot això s'hi afefgeix el fet que el ploramiques de Nicolas Cage continua en el paper de Jhonny Blaze i Eva Mendes ni apareix (fet que encara devalua més el producte).

Vaig mirar la pel·lícula i per primer cop a la vida em vaig haver de forçar a a continuar veient-la fins el final. Una pel·lícula de merda, ridícula, sense cap sentit argumental, sense tenir res a veure amb el còmic, que crea un motorista fantasma animal, que gairebé ni parla, i un Jhonny Blaze lamentable que no aporta res a la trama que és innexistent. Si porten la moto de Blaze sobre una grua gairebé mitja pel·lícula! Ell no deia mai de muntar la seva moto en el còmic! A més tot plegat és com una paròdia de dos directors que van rebre un encàrrec per fer 'cash' i se'ls hi enfotia els fans, el còmic, les regles d'or per fer guions, etc. El que no entenc és com Stan Lee no ha muntat en col·lera. Aquesta pel·lícula fa bones les pitjor adaptacions de Marvel: Daredevil i Hulk. Espero que algun dia algú professional s'atreveixi a fer una pel·lícula mínimament decent del Motorista Fantasma. El personatge s'ho mereix i els fans també!