Translate

divendres, 19 d’abril de 2013

Sant Jordi: molt més que llibres!

El meu llibre!
Un Superman Soviètic
Ara que s'acosta la Diada de Sant Jordi és el moment de buscar algun llibre especial per aquelles persones que estimem. I és que al final, els catalans, hem aconseguit mantenir una de les tradicions més boniques de la nostra història: regalar flors i llibres en senyal d'amor. És per això que us deixo unes quantes portades de llibres recomanables. Entre els quals, ja em permetreu la llicència, hi figura el meu. A més us convido a veure l'apartat Recomanacions de Nabímia, ja que hi trobareu tots els llibres i còmics  que m'han fet vibrar i us recomano per tal de compartir-los amb qui creieu oportú. Estic segur que trobareu allò que busqueu. Ara bé, com ja sabeu alguns, aquí no hi trobareu les novetats del Sant Jordi sinó més aviat les recomanacions del que per aquesta Diada no podeu deixar de regalar. Alguns són llibres antics, alguns fins i tot descatalogats, però són autèntics tresors que de ben segur gaudireu o ajudareu algú en gaudeixi. Bona cacera, espero que trobeu el què busqueu!

dilluns, 15 d’abril de 2013

Saló del Còmic 2013: renovar el concepte o perdre tot el sentit


Després de la celebració del Saló del Còmic d'enguany i un cop he vist tot el què s'ha publicat sobre aquest tema crec que és necessari aportar una visió diferent de l'esdeveniment. Així, la majoria parla de les novetats, del què hi ha trobat i de si ha estat un èxit o no de participació. És innegable que superades les 100.000 visites el Saló és un revulsiu per l'economia de la ciutat, sobretot, tenint en compte el moment de crisi que vivim. 

Ara bé, el Saló del Còmic és un model sense cap risc ni aposta. Any rere any, els visitant fem que la xifra creixi i que la organització sigui alabada per tots els mitjans de comunicació. Una bona notícia tenint en compte que el moviment 'freak' és qui està salvant els mobles en aquests moments de crisi: còmics, videojocs, llibres, disfresses, modelisme, etc. Però l'organització malgrat deu cobrar unes xifres estratosfèriques als expositors que s'instal·len al Saló del Còmic, aposta ben poc per innovar. Enguany les exposicions no aporten res a un públic que realment necessita que li ofereixin quelcom més. L'exposició del Far West és el que en museografia es coneixeria com un despropòsit, no tenia cap tipus de discurs, de línia de contingut. L¡ambientació era limitada, en un recinte fred que no oferia al visitant cap tipus d'emoció. Amb lo senzill que hagués estat construir un fort? Es van limitar a posar una dilig¡ència i a clavar quatre fletxes d'atretzzo a una paret de cartró pedra. Moltes de les portades i originals del Far West estaven reciclades d'altres anys. Els panells d'informació feia resum soporífers sense aportar cap informació substancial. A la exposició dedicada a Superman ni tan sols expliquen el posicionament ideològic, les anècdotes dels episodis radiats als EUA, ni tan sols juguen a fer un paral·lelisme amb Nietsche, ni amb el moment de creixement del món occidental i l'enfrontament entre blocs després de la Segona Guerra Mundial. Així doncs em pregunto si les exposicions només serveixen per exposar originals que s'estalviin els textos i els panells, ja que si preguntaves a la gent que estava allí segurament el 75% dels visitants ni se'ls van llegir. 

Em resulta trist que l'organització no sigui capaç de pensar en un model diferent. On no solament es reuneixin expositors sinó on s'ofereixi una experiència al visitant. Perquè al final és gràcies al visitant que aquest saló creix. I val la pena que es tingui en compte si no es vol explotar el mateix model. On han quedat aquells salons reivindicatius del gènere amb exposicions arriscades i realment posicionades que lluitaven per fer-se un lloc al món del còmic? Aquells salons que omplien l'Estació de França no solament amb estands per vendre llibres sinó amb unes exposcions que podien comparar-se amb grans exposicions da nivell museogràfic a d'altres més formals i conegudes dins d'aquest àmbit? El Saló del Còmic d'enguany m'ha deixat una bona sensació, la gent, les troballes de còmics antics, les varietat de materials i estils, les firmes d'artistes, però un regust amarg que em sembla un preludi a que algú no vol arriscar-se a millorar ni a compartir de veritat una experiència inoblidable amb el visitant.

dimarts, 9 d’abril de 2013

Hora cero: qualitat sense futur

És una llàstima que les anàlissis de si una sèrie de televisió només sorgeixin de la capacitat d'aquesta d'encantar espectadors des del primer episodi. La dependència de les cadenes amb la quota de pantalla és tant gran que ja ningú es planteja si el producte té qualitat o no. Recordem que les majories no sempre tenen la raó (i sinó recordeu que va passar el 1933 quan la majoria del poble alemany va donar el poder -de forma democràtica- a Adolf Hitler). El fet que una sèrie no sigui massivament seguida no implica que no sigui bona. I és una llàstima que les cadenes de televisió no tinguin clar aquest criteri. Perquè la televisió no seria una merda si intentés anar més enllà de col·locar productes que a la majoria agraden i apostés més per la qualitat. La caiguda de sèries de tlevisió és recentmente scandalosa. L'últim exemple ha estat el producte 'Hora Cero' que malgrat ABC la va vendre com una gran aposta la va cancel·lar després d'emetre el tercer episodi als EUA. I la pregunta és, es tracta doncs d'una bona sèrie? Si. És espectacular? No. És el més original del món? No. Té un bon guió? Sí. En definitiva la sèrie aposta per una trama d'aventures amb tocs apocalíptics i el vell secret de la rumorologia ocultista del III Reich. Una premisa que posa en joc experiments que desafien el futur del món.  No és una base original sinó una fòrmula usada però almenys està ben resolta. Per exemple, The Walkind Dead va aconseguir que la seva segona temporada fos un fracàs a nivell de qualitat de la trama, rodatge, ambientació, guió, etc. i malgrat tot va aconseguirt mantenir els seguidors gràcies a què el còmic ha mantingut una base improtantíssima d'incondicionals. Però per desgràcia si el factor qualitat es tingués en compte -i no solament els espctadors que té una sèrie- TWD hauria d'estar cancel·lada per la mala qualitat de la seva segona temporada.

Malgrat tot sembla ser que FOX Espanya ha assegurat que emetra la 1a (i única) temporada completa de la sèrie. Veurem si compleixen la promesa.

Recordeu altres sèries assassinades? Jherico, Firefly, Alcatraz, Carnivàle, Deadwood,


dimarts, 2 d’abril de 2013

A punt per retornar als Set Regnes: 3a temporada de Game of Thrones

El passat 31 de març es va estrenar als EUA la darrera temporada de Joc de Trons. El proper 9 d'abril s'estrenarà a l'estat espanyol si bé molts ja han pogut gaudir del primer episodi en sessions 'premiere'. Tots els que hagueu llegit els llibres sabreu que aquesta tercera temporada és quan els de HBO es juguen realment la vida d'aquest projecte ja que el tercer llibre 'Tempesta d'espases' és sense cap mena de dubte el millor de tots. No solament arran dels girs espectaculars en la trama principal sinó pel seu equilibri entre acció i conspiració. Una de les coses que més em preocupen és com han fet aquests d'HBO les emocionants escenes de lluita que amaren per complet aquesta entrega? Com supliran la falta d'acció que fins ara ha imperat al ritme de la sèrie i que a tants ens ha costat de digerir? Haurem d'esperar a veure-la per sortir de dubtes!