Translate

divendres, 28 de juny de 2013

Superman: The man of steel.

Sóc dels que pensava que Superman mai més comptaria amb un film decent després del clàssic protagonitzat per Christopher Reeve, i el mateix devien pensar els que produir i realitzar la infumable i desgraciada pel·lícula de Superman Returns. Un film que lluny d'entendre el clàssic va decidir reinventar un Superman sincerament patètic.

La nova versió, The Man of Steel, és capaç d'incorporar l'essència de la clàssica de 1878 i així anar un pas més enllà. Incorpora lña trama inicial i lluny de tornar-la a explicar es basa en els detalls que la història cinèfila original va passar de llarg. Així el nou film ens regala una explicació pausada de què va passar amb Krypton, per què envien a Kal-el a la Terra i de com Superman acaba trobant la seva essència entre els gels d'un dels pols. Així mateix s'esplaia posant les bases que descriuen al general Zod.

A més, ofereix un espectacle visual com mai, l'home d'acer rebentant tot el que troba al seu pas. lluny queden le smitges tintes d'efectes especials limitats. Aquí la batalla és èpica i els límits de superman ben pocs, recuperant així l'essència d'aquest personatge.

Ara bé, ja que DC ha aconseguit finalment consolidar personatges a la pantalla com Batman (Christian Bale), Arrow ( Stephen Amell) i Superman (Henry Cavill) potser es podria plantejar començar a fer com Marvel i fer una gran superproducció adaptant algun crossover global com 'Kingdome Come'. Això si, segurament hauria de rescatar a Green Lantern (Ryan Reynolds) -malgrat el film és realment un insult a la intel·ligència.- i trobar algun caràcter descent per fer a Super Woman, Flash i la resta de membres de la Lliga de la Justícia.

En definitiva, els personatges de DC han fet un pas de gegant, un pas propi de l'home d'acer:


dimecres, 12 de juny de 2013

The Following: campiona de la temporada de sèries 2013

Certament al llarg d'aquesta temporada hem tingut diferents moments apoteòsics pel que fa a sèries de televisió. Evidentment les ja veteranes Games of Thrones i The Walking Dead han passat amb èxit -totalment immerescut segons la meva modesta opinió- la prova de la temporada 2013. Fins i tot, sèries com Revolution o Person of Interest, han aguantat bé la sacsejada que noves propostes han fet al panorama televisiu. Però si ens centrem en valorar les noves entrades en escena trobem bones rebudes d'Arrow -una sèrie sense pretensions però amb un perfil marcat de divertimento-, però molt lluny i amb una clara victòria trobem The Following. Kavin Bacon s'adapta a la petita pantalla amb un drama criminal -brutal i de psicopatia pura-  que és impossible que deixi a ningú indiferent. Sota la premissa 'ningú està fora de perill' els personatges d'aquesta sèrie interactuen, uns per assassinar i els altres per salvar vides. Enmig d'aquests dos grups trobem mort; una mort que arriba de forma indiscriminada. Així que si teniu ganes de `patir visioneu la primera temporada d'aquesta sèrie que amb l'excusa d'invocar a Edgar Allan Poe crea una atmosfera freda, mortal i sàdica. Això si, sense ser explícita sinó d'una violència dramàticament implícita.