Translate

dilluns, 12 d’agost de 2013

Pacific Rim: Robots i Aliens espectaculars!

Sóc de les generació de nens crescuts amb màgia, contes, còmics i robots colossals. Quan era petit em llevava ben d'hora els dissabtes per veure els dibuixos animats japonesos que TV3 emetia als matins. Sovint oferien pel·lícules, i moltes d'elles incloïen robots descomunals. No solament parlo de Mazinger Z, Iron Man 28, Transformers sinó de tots els productes anime com la saga Godzilla, VoltronRobotech que versaven sobre aquestes màquines i alienigenes. Ja de gran vaig poder gaudir de la saga Evangelion tot una font d'inspiració pels creadors de Pacific Rim. Pel que, evidentment quan vaig estar al cinema i vaig començar a veure Pacific Rim vaig saber que era un gran producte.

Guillermo del Toro ens ofereix un film molt ben estructurat. Un inici trepidant que ens posa en antecedents sense perdre temps, una acció mesurada i colossal que et deixa sense alè. Els monstres i les baralles són senzillament magnifiques. Unes autèntiques obres d'art digitals. Detalls d'atrezzo descomunals com el desgast dels vestits dels pilots, o els elements metàl·lics de les cabines de pilotatge. Un argument sòlid amb tics de 'top Gun' però en comptes del mític enfrontament Maverick-Ice Man per avia'm qui és més bon pilot d'avió tenim uns consternats pilots de robots que lluiten per salvaguardar el món. Tocs d'humor, propi del director amb els seus actor fetitxe,  Ron Perlman, que transmet aquell aire perquè la pel·lícula respiri. Dues hores emocionants de les que solament els darrers 10 minuts finals es fan pesants.  Si us agraden els robots, creieu-me aquesta és la vostra pel·lícula. Un film on tot allò irreal sembla real.


diumenge, 4 d’agost de 2013

World War Z: little world in a mini war with something similar tozombies or chikens

Bàsicament era impossible que els greus problemes entre guionistes, directors i productors no es plasmés a la pel·lícula final. Després de tant temps esperant aquesta adaptació de la genial novel·la de Max Brooks tinc la certesa que la pel·lícula que vaig veure no té res en comú amb la història escrita. Mentre la grandesa de la novel·la rau en l'exercici periodístic que suposa narrar mitjançant entrevistes a diferents personatges la història global del món en la seva lluita contra els zombies, el film es converteix en una oda línial amb Brad Pitt com a centre egocèntric. Realment un problema que fa que només la part inicial de la pel·lícula sigui trepidant i, la resta, bastant avorrida.

Molts crítics han comparat el producte amb un producte de marketing que promociona un videojoc ja que Brad Pitt recorre 4 fases ben clares per cloure l'acció del film. Un gest més propi de videojoc que no pas del setè art... Entre elles el fil conductor és fràgil: les dues fases inicial (com es propaga la pandèmia i com surten a buscar respostes) resulten emocionants i trepidants. Les altres dues fases (com troben una 'vacuna' i com resolen la trama dels protagonistes) és més aviat sossa i gairebé frega el ridícul. 

Malgrat tot no és una mala pel·lícula tenint en compte les dificultats i falta de direcció que ha patit el film. Tot i que és una llàstima que no s'haguessin atrevit a fer un producte més similar a la novel·la. No hi tenien res a perdre. Ja que el format narrador del llibre en una pel·lícula estil documental hagués estat una obra mestre. I ens hem quedat amb un film d'acció per passar l'estona...