Translate

dijous, 10 d’abril de 2014

Game of Thrones: 4a Temporada (spoilers)

Ja ha començat la 4 a temporada de l'esperada sèrie que adapta la novel·la riu de George R.R. Martin. I malgrat l'expectació que ha generat entre els fervents seguidors, sembla que la 4a temporada continuarà el mateix estil de narrativa inconnexa de la resta de temporades.  I sí, em direu que sóc molt exigent, però els amants de les novel·les juguem amb un handicap: la història ja no ens sorprèn perquè ja sabem què passa i ja hem patit els xocs emocionals de la trama original. Pel que aquestes emocions que aquells que no coneixen el desenllaç del Casament Vermell, o tantes altres situacions que estan sorprenent a l'espectador es dissolen quan hom està pendent del guió.

Un cop més la posada en escena i caracterització de la sèrie és espectacular - tot i que els Inmaculados són realment ridículs, tant prims, semblen models de passarel·la i no pas l'exèrcit més temible (els espartans de 300 encara riuen de veure els Inmaculados...), l'ambientació i escenaris són impressionants, però els guions solen ser inconnexos i parcials, donant importància a certes escenes intranscendents per al transcurs de la trama principal.

Ja al primer episodi tenim una escena ridícula de Daario Naharis(que per cert han canviat a l'actor no sabem per quins motius) amb Gusano Gris (el comandant dels Immaculats que sembla fet de filferro) jugant a fer una aposta amb l'espasa. Perden gairebé 4 minuts amb aquesta escena estúpida que no aporta res a la trama, només perdre el temps. Un temps que en una trama amb tants personatges i tantes accions hauria d'estar usat per explicar quelcom més profund.

A banda que, en una novel·la on el fil conductor principal és la lluita, almenys la sèrie podria comptar amb escenes bèl·liques una mica més dignes. Encara m'estic reposant de l'única batalla que han mostrat i que ha destrossat l'èpica que contenia a la història original. Sí, em refereixo al fiasco de "Aigüesnegres"...

En definitiva la nova temporada ens porta l'al·licient de tot el què ha de succeir, de les sacsejades emocionals que l'autor va deixar com a trampes enmig de la novel·la, i que evidentment són mèrit de l'obra escrita i no la televisiva. Pel que si al final la sèrie no troba el seu propi ritme i no es pren més seriosament això dels guions acabarem per veure un "culebrón" llatinoamericà basat en un món de fantasia.