Translate

dimecres, 25 de novembre de 2015

The One Punch Man

Tinc uns gustos particulars pel que fa a l'anime (o manga). Però quan vaig veure el primer episodi d'aquesta sèrie vaig convertir-me en un fan acèrrim! Per començar, l'opening ja és amb música metal (tenim sort els amants d'aquest gènere dels nipons i dels finesos que en són els seus grans baluards!), per continuar barreja manga amb un toc d'estil europeu (fent una comparació molt superficial, s'assembla aquells estils que imprimia Katsuhiro Otomo en les seves obres), en tercer lloc el sentit de l'humor. Després de 9 episodis vistos us la recomano amb totes les meves forces. L'única pega: ja sabeu com és aquest gènere, violència, lentitud i sovint psicodelisme amb plantejaments filosòfics ben abstractes! Uns handicaps que encara la fan més recomanable! 

Aquesta sèrie narra sobre les aventures d'una persona que un dia decideix que vol ser super heroi i dedica la seva vida i existència a ser-ho! 

Ja em direu què us sembla!


dimecres, 21 d’octubre de 2015

Zombies de Leningrado de Cosnava, Javier

Sempre m'han fascinat els zombies. I des de ben petit he tingut una fixació per tot allò que envolta el món soviètic, no solament per les tesis marxistes i trotskistes sinó per la disciplina i simbologia soviètica. És per això que quan em van regalar aquest llibre no vaig poder estar de sentir-me emocionat. Ara un cop finalitzat encara ho estic més. En un món sobresaturat per la desinformació que un llibre com aquest et provoqui ganes de cercar informació sobre el què un ha llegit és com un miracle. Tot i que us reconec que el dia a dia m'ha impedit portar a la realitat aquesta cerca... La novel·la està narrada en clau aventura, amb episodis de ficció i reals. I l'autor com a bon arqueòleg reconstructor identifica a la part final del llibre què fa referència a fets reals i que no. Pel que a més de sensacional, el llibre és rigorós! 

El setge de Leningrat va ser terrible, ja hem llegit altres aventures, vist pel·lícules i sentit històries que ens han explicat com de terrible va ser el setge que els nazis van sotmetre aquesta ciutat històrica. Però mai ningú ens havia portat fins a la profunditat de l'horror que es descriu al llibre ni epxlicat els límits de la supervivència humana. Quan hagueu llegit les terribles situacions que es van viure, no oblideu que el pitjor és quan sigueu conscients que allò va passar. Aquells 'mastegadors' de carn humana van trepitjar aquest planeta. I llavors entendreu l'horror que la humanitat arrossega al seu pas per aquest planeta.

dimarts, 4 d’agost de 2015

Resurrection, i les injustícies televisives

En un món on solament compta l'acció de consumir, és difícil mantenir un criteri mínimament digne. Ja sigui a televisió, cinema, menjar, llibres, etc el rèdit del consum impera en forma de monopoli. Ja no importen ni la qualitat, missatge, transcendència, ni tants altres paràmetres... Enguany s'ha cancel·lat 'Resurrection' una sèrie que adapta el llibre de "The Returned" de Jason Mott i que gira al voltant de la tornada dels morts a la vida. Allunyant-se del concepte zombie i basant-se en en les conseqüències morals i socials que aquest fet produirà a les comunitats. Aquesta sèrie compta amb dos temporades, i malgrat la segona arribava al seu clímax la cadena americana ABC l'ha fulminat. Una autèntica llàstima...

 

dimarts, 14 de juliol de 2015

Penny Dreadful, la reivindicació gòtica

Darrerament quan arriba aquesta època de l'any tenim l'oportunitat de conèixer les sèries que els els canals posen com un mocador per parar el cop de l'abstinència de la parada de les grans sèries de televisió que copsen les capçaleres dels rànquings mundials. És en aquest espai on descobreixo productes que m'agrada seguir i que només topen amb la falta de compormís dels canals per després fer el seguiment d'aquestes emissions.

He tingut el plaer de donar una oportunitat a Penny Dreadful, una proposta que barreja diferents mites del gòtic anglès, unes pinzellades de moments estètics tipus el còmic insignia del moviment 'From Hell' d'Eric Cambell i Alan Moore. Amb un guió caòtic i al mateix temps sòlid ens presenta les vicissituds de diferents personatges quee es troben al Londres post victorià i decadent. Amb una trama que planteja una entrada lenta i dura cap al món sobrenatural i l'horror aquesta proposta juga amb un repertori de primer ordre encapçalat per un genial i tormentat noble que ha perdut a la seva filla en mans d'una criatura maligna que caracteritza Timothy Dalton.

Ja li agradaria a més d'una sèrie mimada i del 'prime time' en el calendari com Walking Dead o Game of Thrones tenir un guió prou sòlid com aquest, però evidentment la majoria sempre decanta el consum cap allò senzill, vulgar i intranscendent.

dilluns, 2 de març de 2015

World War Wolves per Jean-Luc Istin i Kyko Duarte

Sovint no cal inventar massa cosa nova. Un problema que tenen certs creatius, com els imbècils que es van pensar que podien  fer un remake de Desafio total i canviar l'argument, com els inútils que han pensat que val la pena fer una versió de 'I'm a Legend' tant patètica i poc fidel amb la novel·la com el film de Will Smith; i tants d'altres exemples. Però l'obra de Jean-Luc Istin i Kyko Duarte, no vol anar més enllà de The Walking Dead (els còmics eh i no l'infumable sèrie de televisió!) i plantegen una obra apocalíptica en blanc i negre amb diferents personatges que interactuen en breus històries en un planeta destruït per culpa del virus dels homes llops. No sembla massa original, però si ho és la posada en escena: personatges fora del normal, un ritme ràpid sense floritures i sobretot absència de fets innecessaris. Per això, aquest primer volum d'aquesta obra em sembla una glopada d'aire fresc. Veurem quan dura...


dilluns, 9 de febrer de 2015

The secret life of Walter Mitty

Tots aquells que hem hagut d'escoltar alguna vegada que som uns somiatruites crec que estem obligats moralment a veure aquesta pel·lícula. Segurament per la majoria deu semblar una estupidesa, probablement molts l'hauran jutjat durament pensant que només e stracta de posar unes imatges espectaculars tipus matrix en  mig de la vida d'un treballador de la revista 'Life'. Però per aquells que hem viscut esclaus de la nostra capacitat d'alienació hi trobem certes complicitats. No puc sinó somriure al pensar que la meva vida sovint es mesura no per les coses viscudes sinó per les coses imaginades mentre em passa una cosa o altra... És per això que en aquest pel·lícula hi he trobat una simpàtia perduda. Potser perquè a mesura que creixes, aquesta capacitat de ser esclau de la teva imaginació té certes conseqüències negatives. Conseqüències que en aquest films ni tan sols s'albiren. Tot i això, a somiar. Desperts o no.