Translate

dimecres, 7 de desembre de 2016

Arma Letal 2016

En aquest procés de recuperació de tot allò que fa referència als anys 80 ens trobem amb molts i molts productes que no valen ni la pena esmentar. Només però, cal esmentar McGyver un subproducte lamentable que no han sabut ni tan sols recuperar l'esperit de l'antiga sèrie i no han sabut fer-lo conviure amb les noves tecnologies, pel que han creat una sèrie que no arriba ni a la categoria de merda televisiva.

Tot i això, tenim un bon exemple, amb la revisió d'Arma Letal. Una sèrie que ha sabut capturar la química dels dos protagonistes sense caure en un bucle comercial i poder així oferir una experiència interessant a l'espectador. Més enllà de les escenes d'acció i els casos que resolen els policies, hi ha una relació entre dos persones completament diferents que entren en contradicció i generen diverses complicitats. 

No ens enganyem. No estem parlant d'una obra mestre, però si d'una bona obra que ha sabut fer el què la majoria no sap: reconvertir i rellançar un producte antic mantenint-se fidel a l'esperit original. 


dijous, 11 d’agost de 2016

Turbo Kid

Vaig acabar veient aquesta pel·lícula per recomanació gairebé anònima ja que sóc incapaç de recordar qui me'n va parlar. En tot cas, em va agradar descobrir un film que malgrat semblar de sèrie B, aportava diferents referències de la cultura audiovisual i narrativa dels anys 80. 

En un món apocalíptic, basat en l'any 1997 (un anys que les pel·lícules de ciència ficció usaven de forma habitual), un noi sobreviu sol amb la seva bici i els seus còmics. Tot de colors llampants es barregen amb la duresa d'un ambient industrial d'un món devastat per un cataclisme de pluja àcida i on l'aigua és un bé escàs. Es divertit veure com els personatges es mouen amb bici de forma ridícula i estranya. Alguna dosi de violència posen l'accent en la trama que al final es basa en noi adolescent coneix noia, noi ha de salvar noia, i lluitar contra un megalòman anomenat ni més ni menys que Zeus. 

La música és un dels altres elements que ajuden a fer d'aquesta pel·lícula un cant a una manera d'entendre la vida, els herois i el món.  En definitiva, sembla una barreja de los 'Bici Voladores' (BMX Bandits), amb Goonies, El Último Starfighter, entre d'altres pel·lícules mítiques dels anys 80.  Què us sembla?

dilluns, 8 d’agost de 2016

Wayward Pines, una aposta per una trama sorprenent

Sempre que s'acosta l'estiu, molts us pregunteu què veure? Doncs avui us faig aquesta proposta. UNa sèrie que va estrenar-se fa un any i que ha resultat ser -al meu entendre- excepcional. Primer, perquè la primera temporada juga perfectament amb un guió i una narració que et va atrapant en la història de la gent de Wayward Pines. Els personatges, tots ells peculiars, són els encarregats d'anar detallant amb el seu dia a dia les excentricitats d'aquest poble. No us explicaré més: un agent de l'FBI té l'encàrrec de trobar uns agents desapareguts; la seva cerca desencadenarà un seguit d'acontentaments que el portaran a Wayward Pines un poble especial...


dijous, 14 de juliol de 2016

Banshee la millor 'Road Movie' en format sèrie


Fa anys vaig descobrir aquesta sèrie on els bons no són bons, els dolents són dolents, però tots ells són cruels, violents i amb més d'una trauma. Una sèrie que adapta el format d'una Road Movie a les exigències de la petita pantalla en diferents capítols. Amb 4 Temporades aquesta sèrie crec que podria catalogar-se ja com una sèrie de culte, això sí per aquelles persones que la violència i el sexe no els espanta. Val la pena, especialment, per les seves dues primeres temporades que són al meu parer excepcionals. 


dijous, 28 de gener de 2016

Helix, una sèrie inesperada!

Quan hom queda orfe de sèries s'ha de bsucar la vida! Les productores ja han sabut crear un seguit de sèries de 2n i 3r nivell per quan hi ha la parada típica de les grans sèries, considerades les primeres espases. És en aquells moments on un es pot  permetre el luxe de descobrir algunes propostes -no tant destinades a satisfer les grans masses- orientades a fer feliç els seus creadors i provocar alguna reacció als espectadors. I, honestament, crec que Helix del canal temàtic SCIFY, n'és l'exemple!

Es tracta d'una sèrie que té una premisa bàsica: un virus, científic i una base a l'àrtic. I amb això els seus guionistes hana conseguit treure'n un Dorado. Entre que la música és excepcional, molts cops liderada per fils musicals d'ascensor que contrasten amb l'acció estranya i surrealista que es va produint a  mesura que avança, amb alguns hits coneguts de cançons més aviat clàssiques; la primera temporada és un festival audiovisual.

La segona, perd tot l'encant, malgrat té certs punts entranyables i un accent més marcat pel que fa a l'interès de escandalitzar, provocar i espantar l'espectador.

Sigui com sigui una proposta ben interessant!